<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://firmes.contrapunt.cat/blogs/</link>
	<title>Firmes /  </title>
	<pubDate>Fri, 24 May 2013 11:12:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[15M: societat en marxa]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/francisco-sancho/blog/243/15m-societat-en-marxa</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/francisco-sancho/blog/243/15m-societat-en-marxa</comments>
		<pubDate>Fri, 24 May 2013 11:12:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/francisco-sancho/blog/243/15m-societat-en-marxa</guid>
		<description><![CDATA[Difícilment es pot trobar un signe més significatiu de la situació política actual que el moviment del 15-M. Un moviment que es presta a multitud d’interpretacions i que genera grans simpaties i algunes incomprensions.<br /> El 15M no és una conspiració o un moviment orquestrat amb interessos concrets. El 15M cal entendre-ho com, fonamentalment, un fenomen social. Com si parléssim del clima, el 15M és l’expressió natural de l’alliberament de forces socials que agiten la ciutadania, l’expressió de la indignació, la ràbia o la incomprensió que desperten certes polítiques principalment econòmiques. Davant la injustícia, davant l’agressió que retalla drets i condicions bàsiques de l’estat del benestar, amplis sector de la població responen mostrant el seu malestar als carrers. Què esperaven els governants, resignació? Afortunadament encara tenim sang a les venes.<br /> La segona reflexió és que el 15M evoluciona i evolucionarà. Ara que estem de segon aniversari cal recordar les primeres manifestacions ara fa dos anys amb lemes com “sin casa, sin curro, sin pensiones, sin miedo”. La joventut com a principal afectada per la crisi va esclatar i va estar acompanyada per amplíssims sectors de la població. La situació és tan greu i la insatisfacció tan ampla que el principal problema de l’esclat de les acampades va ser concretar i unir propostes, trobar mecanismes de funcionament i de continuïtat que transformessin la indignació en palanca de transformació real. Amb el temps, com no podia ser d’altra forma, el fenomen s’organitza més i millor i va trobant els mecanismes que permetin que realment las coses comencin a canviar. Els diferents activistes es comencen a articular entorn a problemàtiques concretes i els moviments són capaços de donar respostes oferint alternatives molt més raonables que les que ofereixen les institucions. Un bon exemple seria la PAH i la seva ILP per la dació en pagament, però també hem vist com els nombrosíssims afectats per les estafes bancàries es mobilitzen o les marees en defensa de la sanitat i l’educació públiques, o les diferents vagues generals dels sindicats o la nova ILP per la Renda Garantida Ciutadana…<br /> Ja és un fet el trencament entre les institucions sorgides de la falsament exemplar transició i les necessitats d’una població que reclama no només elementals condicions de benestar, sinó també viure en una democràcia real on les institucions col·lectives i l’economia estiguin als serveis de les persones i no a l’inrevés. L’entramat polític sorgit de la transició ha demostrat la seva fallida en mig d’incomptables casos de cor-rupció, crisi econòmica, saqueig dels béns públics i allunyament del car-rer. Cal canviar-ho d’arrel, trencar amb el passat, aprofitar el que serveixi i construir eines noves. Amb tot, aquest no és un discurs antipolític, just al contrari, és important veure clar que el que demana aquest fenomen és més política, amb majúscules, empoderament dels ciutadans, noves formes i defensa dels valors (treball, drets socials, pau, solidaritat, honradesa, economia real,...) que ens fan una societat sana.<br /> Sigui com sigui el 15M ens demostra que la societat està viva i en marxa, crec que és una obligació moral de cadascú de demostrar també que som capaços col·lectivament d’avançar en la bona direcció. Demostrar que Sí es pot.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Dones]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/242/dones</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/242/dones</comments>
		<pubDate>Fri, 24 May 2013 11:06:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/242/dones</guid>
		<description><![CDATA[No és 8 de març i no és cap data especial, però justament per això vull parlar de les dones, de les nostres àvies, mares, germanes, de totes les dones del món que lluiten per viure, felices, justes, responsables, entregades.<br /> Al llarg de la història les dones han estat pal de paller de l’organització familiar, social i econòmica, però avui, segle XXI, encara han de justificar-se per dir que volen ser qui són, que volen fer el que elles decideixin, que no volen ser venudes, violades, usades. Que volen  ser presidentes de govern, empresàries, investigadores o cuineres, no només de casa, també del restaurant més important del món. Encara hem de donar explicacions, davant de pretesos progressismes, del fet que la invisibilitat de les dones és un error flagrant. El repte és no defallir, tota la lluita d’àvies i mares per una societat justa, nosaltres l’hem de continuar, prendre exemple d’elles, són dones que en moments de dictadura, de manca de drets, de cultura masculinitzada, van ser capaces de fer que les seves filles, nosaltres, estudiéssim, fóssim professionals i tinguéssim criteri; sense elles, nosaltres no seriem com som.<br /> En alguns moments el retorn a l’antic és tan greu com que lleis que ja estan assumides sobre l’avortament o l’educació, es volen canviar sense tenir en compte la justícia; però les nostres mares ens han ensenyat que aquestes i totes les normes injustes no s’aguanten, que l’aprenentatge, la curiositat intel·lectual, la fermesa en les conviccions, són el mètode per al progrés. La independència de les dones encara està en alguns llocs i en alguns moments, disminuïda, ara és moment d’independències, i sense les dones cap societat pot aconseguir-la, ni aquesta ni cap altra.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[De llop a gos]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/241/de-llop-a-gos</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/241/de-llop-a-gos</comments>
		<pubDate>Sat, 18 May 2013 23:13:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/241/de-llop-a-gos</guid>
		<description><![CDATA[<em>Dedicat a la meva neboda Carme, gentil aimadora de tot el que es belluga, a la Neus i a la seva gossa Mel.</em><br />  <br /> Grajac en prou feines podia obrir els ulls quan el seu company el va sacsejar perquè s’afanyés a muntar la vigilància en una nit que el fred estavellava les pedres. Calia anar atiant el foc, si no volien que la petita tribu que dormia al seu redós no morís congelada i, al mateix temps, protegir-se dels depredadors famolencs. El dia abans havia estat molt dolent, cap bri de caça. Els membres de la tribu havien passat a jeure amb l’estomac buit, fora de quatre herbes ingerides per distreure la gana.<br />  <br /> Grajac es sentia estabornit pel cansament i la son quan va sortir de la balma per donar una ullada al fosc horitzó, mitjanament visible per una lluna a punt de coronar i un cel absolutament net que redoblava la inclemència de la glaçada. Des del fons de la vall arribaven els udols dels llops, sempre rebuscant, sempre famèlics. Aquella bandada de llops es comportava com la seva tribu, sempre junts per fer més eficaç la cacera, sempre amunt i avall perseguint la presa. I com si uns i altres es cerquessin allí estaven, guardant les distàncies, mirant-se de reüll.<br /> <br /> Grajac no mataria mai un llop per menjar-se’l. Quin fàstic !  A la tribu tothom deia que la carn de llop no era bona, però de fet ningú l’havia tastat. Més d’una vegada Grajac havia pensat que l’home i el llop eren parents mal avinguts. Els enfrontaments entre les dues famílies hi eren quan es disputaven la caça. La tècnica que utilitzaven uns i altres era molt semblant: en grup i mirant d’encerclar la presa. A diferència de l’home, el llop també caçava de nit. L’home era més lent, però utilitzava eines i instruments que el feien més efectiu. Això el llop ho sabia. Com cada nit, des del fons de la vall, arribaven els seus udols. Només quan els empenyia la gana s’acostaven a la balma, no per atacar la tribu sinó per arreplegar les despulles que els humans havien deixat. Grajac estava convençut que a ells tampoc no els agradava la carn dels humans.<br />  <br /> Va tenir la percepció que els llops aquella nit estaven més inquiets i que els sentia de més a la vora. Calia estar amatent, i s’acostà a la foguera per encendre una torxa i anà baixant a poc a poc pel corriol que portava a la vall. No els veia, però els intuïa i sabia que estaven a prop. El foc el protegia i va decidir utilitzar la veu per espantar-los. El soroll de les branques va donar-li la raó, els llops havien fugit i amb les presses un cadell va anar a raure als seus peus. El va agafar d’una revolada i va pensar que aquell cadell de llop, una femella, podia ser un bon regal per a la seva dóna que acabava de perdre el fill pocs dies després de parir-lo.  <br />  <br /> Quan Grajac va posar el cadell a la falda de la seva dona, aquesta contemplà l’animaló amb la mateixa tendresa que el cadell s’arrapava a ella atret per l’olor de la llet que el  fill ja no podia mamar. S’havia creat una connexió de mútua simpatia i d’afecte entre dos éssers vius. La dona va apaivagar els dolors de les pujades de llet donant el pit al cadell que xumava adelerat dels mugrons, fins al punt de convertir aquella escena en la distracció de la tribu.<br />  <br /> A la petita lloba l’anomenaren Gassa. Era com una joguina que temien perdre quan es fes gran i volgués tornar amb els seus germans de raça. De fet, així va succeir. Però un bon dia va tornar a la balma, ferida, plena d’esgarrinxades, morta de gana i prenyada. A la tribu es va refer i va tenir la primera cria de tres lloparrons.<br />  <br /> Havia nascut la primera generació de gossos, uns éssers vius que varen segellar amb l’home llaços mutus  d’utilitat i companyia. Grajac ja no va haver de llevar-se a mitja nit per vigilar la tribu dels depredadors, aquesta feina havia estat encomanada al gossos, que la feien millor que qualsevol humà. La cacera es va fer més abundant, els gossos aixecaven les preses i les feien anar allà on els humans les podien encalçar.<br />  <br /> Fou així com les dues especies arribaren a un pacte enormement convenient per ambdues parts i que, cada cop més, ha anat creant llaços de mútua estima i protecció.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Primer les persones]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/240/primer-les-persones</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/240/primer-les-persones</comments>
		<pubDate>Fri, 17 May 2013 06:05:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/240/primer-les-persones</guid>
		<description><![CDATA[Sé que és reiteratiu parlar del context de crisi econòmica general per referir-se als grans condicionants de la nostra acció de govern, però és un fet innegable que determina la situació actual. I ho és perquè, des del primer moment, hem tingut molt clar que les famílies de Mollet que més durament patien la crisi havien de ser el centre de les nostres preocupacions i les principals destinatàries dels nostres pressupostos, uns pressupostos que tenen un objectiu clar: les persones.<br /> Aquests dies, precisament, en què es publiquen les ràtios d’endeutament dels municipis, Mollet apareix com un municipi que necessita els préstecs per oferir serveis públics per millorar la ciutat. Però el tema que més m’amoïna no és el deute; el veritable repte que com a molletà i com a alcalde m’encoratja és el de treballar per intentar donar resposta a les necessitats reals de la gent de la meva ciutat: la política social, la que fa que continuem oferint serveis a les persones discapacitades, els serveis de les escoles bressol i l’escola de música; i la que fa que reforcem els recursos destinats a la creació d’ocupació i a la dinamització econòmica. Una dada pot ser prou clarificadora: a Mollet destinem més de 20 milions d’euros per a serveis socials i a polítiques d’ocupació i activació econòmica.<br /> I és aquí on té veritable sentit la política, la política com a servei a les persones, una política honesta, de proximitat, que és tot el contrari de la demagògia, l’oportunisme o, fins i tot, les mentides amb què determinats sectors pretenen desacreditar la veritable política. La política que jo defenso és la que ajuda la Glòria a trobar feina; o el  Francisco i la Beatriz a trobar un habitatge de lloguer; la que ajuda el Marc a tirar endavant el seu projecte d’empresa; i la Lídia a aconseguir beques de menjador per als seus fills. La meva política és estar al costat de la gent de la meva ciutat, i això és el que dóna tot el sentit a la meva responsabilitat d’alcalde. Els balanços, els comptes de resultats, deixen de tenir cap utilitat quan deixen de servir a les persones, quan davant d’una xifra, s’obliden i no es tenen en compte els veritables valors, la generositat, la solidaritat, l’ajut a l’altre. Si les exigències d’austeritat redueixen oportunitats als que més ho necessiten, si els números derroten les persones, fer política és més necessari que mai.<br /> Al principi del mandat, en el meu discurs d’investidura, jo ja deia que no ens en sortiríem només amb una política d’austeritat: sí que ho podrem fer, en canvi, apostant per mesures que facilitin que el sector econòmic creï ocupació, ajudant les persones amb necessitats, mantenint serveis públics de qualitat i que generin oportunitats. Perquè la nostra prioritat són les persones, són els ciutadans i les ciutadanes de Mollet del Vallès.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Nazis]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/238/nazis</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/238/nazis</comments>
		<pubDate>Fri, 17 May 2013 05:24:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/238/nazis</guid>
		<description><![CDATA[És de domini públic que tota conversa apassionada pot acabar amb un "calla tros d&#39;imbècil", un cop de taló a la cadira, i un cop de porta a mode de sentència inapelable. És que és la forma més fàcil i contundent d&#39;acabar, agafant la veritat pel braç i clavant-li una bufetada hildanera.<br /> Darrerament hem assistit a aquesta mena de punts finals per part de qui no té prou capacitat per dialogar o argumentar. Passar del "dius" al "ets". Ho dic per les comparacions amb el nazisme dels escratxos, la PAH i altres col·lectius que precisament no hi tenen gaire relació, o bé per l&#39;exposició d&#39;alguns vincles certament exòtics, com el que han volgut establir entre l&#39;avortament i ETA. És qüestió d&#39;assenyalar l&#39;interlocutor, penjar-li una etiqueta terrible i esperar que després de l&#39;empastifada de merda, ningú se l&#39;escolti.<br /> Però el més greu no és només que darrera d&#39;aquests tics s&#39;amaga un tarannà de dubtós caràcter democràtic, sinó que al final converteixen l&#39;horror nazi en una mena de caricatura grotesca que obvia un dels pitjors horrors de la història humana recent. I aquesta banalització punyent arriba al ridícul més penós quan una xacra com ETA es devalua com a trista comparsa de comparacions poc enginyoses, com dir que ETA i l&#39;avortament tenen alguna cosa a veure.<br /> Ho fan impúdicament uns ministres que després no tenen prou valor de fer aquestes comparacions amb Franco i el règim feixista que va donar lloc a un règim com l&#39;actual.  Clar que no tenen aquest coratge, potser perquè no volen degradar els seus antecedents ideològics o biològics, o bé perquè es prenen amb molta més seriositat el franquisme que tots aquells que han combregat amb rodes de molí per la transició.<br /> L&#39;ús d&#39;arguments i no d&#39;exabruptes finals és més propi de la democràcia. Però d&#39;això, aquí, res.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El motiu té un nom]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/francesc-verdugo-dugo/blog/239/el-motiu-te-un-nom</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/francesc-verdugo-dugo/blog/239/el-motiu-te-un-nom</comments>
		<pubDate>Wed, 15 May 2013 16:59:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/francesc-verdugo-dugo/blog/239/el-motiu-te-un-nom</guid>
		<description><![CDATA[Hi ha vegades que cal trobar un motiu per iniciar un article, tot iniciant un diàleg amb tu mateix, qui sap si interessant per algú altre. I ara no sabria dir si és qüestió d’acumulació d’anys sobre una closca de relativa transitorietat, o d’haver viscut més o menys experiències. D’haver aglutinat vivències qui sap si úniques. Conèixer persones. Haver viatjat per altres indrets lluny del paisatge diari habitual. Hi ha qui prefereix reviure el que han viscut o han inventat d’altres; vaja, llegir. Diuen que s’aprén molt. Jo prefereixo viure, veure, fer, que no pas pasejar el meu cervell per allò que han viscut, vist o fet altres que tot i superiors intel·lectualment a mí, no m’encurioseixen. Una barreja d’ignoràcia i rebel·lia? Torno a l’inici: un motiu per iniciar… el que calgui. Ara cal escriure. De fa uns anys no em resulta pas difícil trobar fils de memòria on hi ha esteses grans peces de records com si fosin llençols escrits amb la ploma d’algun indiot nostàlgic de l’antiga Còlquida. Tanco els ulls. Travesso els colors llum de la pantalla de l’ordinador. Trepitjo un sòl. Diferent. Esmunyedís. Els peus s’enfonsen i deixen petjades que el vent s’emporta ràpidament. És sorra. La vermellosa sorra del desert del qui ja li conec alguns paranys. El siroco que cruel, s’amaga darrera de les dunes que cobren vida per les nits. Les roderes dels vehicles, única referència d’un mapa que no existeix, que ràpidament s’esborren les punyeteres. Però de nit. Ah, de nit cap vent ni cap sorra s’emporta les llums que pengen de l’immens sostre fosc, del telò infinit que ens vigila més enllà del nostre coneixement. Ara pot ser el moment per estirar suaument d’aquells fils de memòria on prenen el sol, potser del desert, els llençols dels nostres records. Va ser en aquella sorra on vaig sentir la meva autèntica primera soletat. Forta, intensa. Al desert he rigut, i he plorat. Ni testimonis ni vergonya. Allà he vist una forma de vida diferent. Vida dura. Gent forta. Però també gent feble que perd l’alè amb un no res, ja que res no tenen, o molt poc. Però aquest poc, ja és teu nomes trepitjar aquella sorra.Tanta és la seva  generositat. Aquest pot ser un motiu. Per a mí, és el meu motiu. I té un nom. Es diu gratitud. Es diu Sàhara. Es diu també i sobretot, poble sahrauí. Un nom propi per un gran poble. Un bon motiu. Per què no?]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[We can]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/237/we-can</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/237/we-can</comments>
		<pubDate>Fri, 10 May 2013 06:40:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/237/we-can</guid>
		<description><![CDATA[La frase que el president nord-americà Barack Obama va popularitzar durant la seva primera campanya electoral, “Yes, we can” (Sí, podem), ens ve com anell al dit ara que ens calen estímuls positius per sortir de l’actual espiral de pessimisme. Està el país en condicions de sortir endavant? Sens dubte que sí. Aquí tenim moltes capacitats i talents, només cal que els activem per treure’n profit. Un exemple el tenim en el món del futbol: aquests dies de decepció futbolística per a molts, recordava un episodi que va tenir lloc al Mundial d’Argentina de 1978; jo era aleshores un nen però se’m va quedar gravat: Cardeñosa, el davanter d’Espanya, va errar un gol a porta buida que ens hagués donat la victòria davant el totpoderós Brasil. En aquell equip dirigit per Kubala jugaven també Asensi, Migueli, Olmo, Santillana, Leal, Miguel Ángel, Juanito… El campionat va ser una decepció, una més. Alguns opinaven que, pel nostre tarannà individualista, mai no aconseguiríem res en els esports d’equip. Trenta-cinc anys després això s’ha demostrat que era fals. Qui anava a dir que seríem campions d’Europa dos cops consecutius i, per a més inri, també campions del món? I que exportaríem jugadors arreu d’Europa, fins i tot a Anglaterra, bressol de l’esport rei? Si m’ho haguessin dit aleshores hauria pensat que era una broma. Aquest èxit és fruit de la nostra passió i creativitat en fer les coses (les que ens agraden, és clar) combinades amb la constància i el rigor. Doncs el mateix que hem fet en el futbol es pot fer en altres camps. Només cal que els nostres polítics es deixin de lluites fraticides i de jugar amb els sentiments de la gent, i es posin a treballar en les coses importants.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[ERC, Catalunya Ràdio i cues de pansa]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/jordi-talarn/blog/236/erc-catalunya-radio-i-cues-de-pansa</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/jordi-talarn/blog/236/erc-catalunya-radio-i-cues-de-pansa</comments>
		<pubDate>Fri, 10 May 2013 06:38:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/jordi-talarn/blog/236/erc-catalunya-radio-i-cues-de-pansa</guid>
		<description><![CDATA[Les darreres setmanes, ERC està presentant als Plens dels municipis de Catalunya una moció de suport als corresponsals de Catalunya Ràdio i en defensa dels mitjans de comunicació catalans en general. Malgrat que valoraré aquesta moció i el seu posicionament des de la nostra experiència al Ple de Mollet del Vallès, el nostre posicionament creiem que es generalitzable a la resta de municipis.<br /> Les mocions que es debaten als Plens Municipals sempre presenten uns acords que es justifiquen amb una part introductòria que explica les raons que els motiven. En aquest cas, malgrat que el nostre grup de CiU podria haver estat d’acord amb la majoria dels acords que es presentaven, no era el cas en la part introductòria que posava sobre la taula unes dades i uns plantejaments subjectius que, des del nostre punt de vista, representaven més la deriva ideològica dels partits que la van aprovar, que no pas la realitat.<br /> En primer lloc, es comentava literalment: “el 2012 la Generalitat de Catalunya va augmentar les subvencions a grups de comunicació privats passant dels 6 als 9,4 milions d’euros”. És evident que questa afirmació tenia com a intenció deixar entreveure que mentre la Generalitat aplicava retallades als mitjans de comunicació públics, augmentava les subvencions als mitjans privats. També buscava utilitzar aquell estereotip de que CiU ajuda a les empreses privades mentre estreny el cinturó al sector públic i als ciutadans.<br /> És cert que l’any 2012 es van augmentar les ajudes als mitjans privats de 6 a 9,4 milions d’euros, però no és menys cert que l’any 2011, el govern de CiU, va reduir les ajudes que els hi va donar el tripartit l’any 2010 de 19 milions a 6 milions. Per tant, el govern de CiU pot afirmar que ha reduït les ajudes als mitjans privats en un 68,42%, mentre que ha reduït el pressupost de Catalunya Ràdio respecte al 2007, l’any d’inici de la crisi, únicament en un 9%.<br /> Si alguns partits com ICV-EuiA o ERC volen presentar aquestes ajudes de 6 i 9,4 milions als mitjans privats de comunicació catalans com una cosa negativa i en contra dels serveis públics, què hem de pensar d’un govern, teòricament d’esquerres, que donava ajudes pel mateix concepte de 19 milions?. Nosaltres no ens oposem al fet que es donin ajudes al sector privat si això ha de dinamitzar el teixit econòmic del nostre país i es beneficien els nostres treballadors, però no podem acceptar que s’utilitzi aquest argument de manera ideològica contra el govern de CiU quan el tripartit ha estat el govern que ha donat més ajudes a les empreses privades de comunicació d’aquest país.<br /> També m’agradaria trencar l’estereotip que CiU afavoreix de manera sistemàtica al Grup Godó. Aquest és un grup que té presència en diferents canals de comunicació (premsa escrita, ràdio, televisió, etc.), per tant, les ajudes que rep globalment no es poden comparar amb altres grups que no tinguin la mateixa presència en canals de comunicació com ells. El que sí que podem fer, per exemple, és comparar les ajudes que han rebut per canals de comunicació específics els darrers anys, com, per exemple,  en l’àmbit de la premsa escrita. Les edicions de La Vanguardia i El Mundo Deportivo van rebre un total de 1.790.000 € l’any 2010 amb el tripartit i amb ERC al capdavant de la responsabilitat de comunicació. L’any 2012 amb CiU al Govern aquestes dues publicacions van rebre un total de 800.000 €. Treguin vostès mateixos les conclusions que considerin més oportunes.<br /> L’altra afirmació que es fa a la moció és dir que les mesures que s’estan duent a terme amb Catalunya Ràdio “acabaran definitivament amb un model d’èxit i que és paradoxal que el Govern proclami la necessitat d’estructures d’estat i prescindeixi de la ràdio pública”. Aquesta afirmació també pot ser valorada objectivament amb dades oficials.<br /> Que un model sigui qualificat d’èxit, no depèn, per molt que alguns ho pensin, de la valoració que facin els seus responsables polítics o dels professionals directament implicats. Que un model sigui qualificat d’èxit depèn únicament de la resposta positiva que tinguin envers aquest els seus destinataris, que, en aquest cas és l’audiència.<br /> Quan l’any 2003 CiU va deixar el govern de la Generalitat i ERC va assumir la responsabilitat dels mitjans de comunicació, l’audiència de Catalunya Ràdio era del 4,7%. Després de 7 anys al govern, el tripartit va deixar l’audiència en un 3,1% i dos anys després, aplicant CiU un model diferent, l’audiència s’ha tornat a recuperar fins al 3,7%. Respecte a TV3 podríem fer la mateixa valoració, ja que, després de perdre el lideratge a Catalunya durant el govern tripartit i amb ERC al capdavant de la responsabilitat de comunicació, ara torna a ser líder d’audiència.<br /> Alguns argumenten que això és així per l’aparició de nous mitjans de comunicació que han fet la competència a Catalunya Ràdio i TV3, com RAC1, però la realitat és que RAC1 ja existia l’any 2003, el 2010 i segueix existint ara, per tant, no es tracta tant de la competència, com dels models de gestió aplicats.<br /> Totes les dades exposades són d’accés públic i les poden consultar al IDESCAT o al DOGC i, per tant, totalment objectives. Aquesta forma d’analitzar les coses des d’un punt de vista objectiu també es poden aplicar en altres àmbits. Per exemple, a CiU ens retreuen contínuament les retallades en serveis públics i a les persones. La realitat és que el govern de la Generalitat va retallar el pressupost del 2011 de la Generalitat en 2.680 M€ i el 2012 en uns 1.500 M€ més. Però també és cert que el tripartit va generar un dèficit de 35.000 M€ en 7 anys de govern, mentre que el Govern Pujol únicament en va generar 10.000 M€ en 23 anys. Actualment la Generalitat està pagant 6 M€ d’interessos diaris i si analitzem la part proporcional al dèficit del tripartit els hi corresponen uns  4,7 M€ diaris. Si calculem els cost total anual del tripartit durant tot un any, els hi corresponen gairebé 1.700 M€ i a aquesta quantitat, a més, li hem de sumar la part d’amortització del deute. Si comparem aquestes quantitats amb les retallades del 2011 i 2012, és fàcil arribar a la conclusió que sense la càrrega deficitària del tripartit probablement no hauríem hagut de fer una bona part de les retallades.<br /> Com veuen, i en això sí que estic d’acord amb ERC i amb ICV-EUiA, que a Catalunya estiguem com estem, depèn en gran part, a banda de les injustícies i deslleialtat institucional del Govern espanyol, dels models que apliquen uns o altres davant una crisi econòmica que va iniciar-se fa cinc anys. I en aplicar models, sobretot per les conseqüències que estem patint actualment, el tripartit va suspendre.<br /> Per cert, algunes formacions polítiques haurien de menjar cues de pansa per tenir més memòria.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Benestar]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/235/benestar</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/235/benestar</comments>
		<pubDate>Fri, 26 Apr 2013 17:39:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/235/benestar</guid>
		<description><![CDATA[L’estat del benestar, aquell que els nostres avis van començar a construir, està arribant a una situació límit. Les dades són clares: 6 milions d’aturats; les llistes d’espera a la sanitat més i més llargues, i la manca de mitjans a les escoles, fan que la última frontera estigui molt a prop. I que falta? Doncs que les pensions i les jubilacions es toquin, i això sí que és un tema intocable.<br /> No podem permetre que mentre els bancs tenen beneficis de milions d’euros com hem vist aquests dies amb els resultats de Caixabank, les persones estiguin pendents de sous de 500 euros que es poden convertir en la meitat..<br /> L’estafa d’incomplir els contractes és igual per a qui no paga una hipoteca que per a qui no paga una pensió, per tant si es castiga l’impagament per a les persones també s’ha de castigar, i amb més raó, la de les empreses i  els governs.<br /> Estem davant d’una situació històrica, que no és desconeguda, de fet l’estat del benestar és molt modern, però sí que ens ha de permetre no deixar que els més febles siguin els únics que paguin.<br /> L’avantatge avui és que ho sabem tot, que ho podem denunciar tot, que tenim eines a Internet que ens permeten conèixer molt més del que mai ha sabut ningú, per tant, no ens quedem de braços creuats. Denunciem tot el que ens sembli injust, demanem explicacions a tots els que ens volen vendre, convèncer o demostrar el que sigui, i no ens conformem amb el fet de que el govern, la caixa o el banc han estat intocables fins ara, perquè no ho són. La cultura, l’educació, internet i el sentit comú ens ha de permetre mantenir un benestar que en realitat només és el mínim imprescindible per viure dignament totes les persones.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Escratx]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/233/escratx</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/233/escratx</comments>
		<pubDate>Fri, 19 Apr 2013 06:47:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/233/escratx</guid>
		<description><![CDATA[Tothom en un règim pressumptament democràtic ha de tenir accés als seus representants per tal de convèncer-los en la defensa i suport dels seus interessos. Però al final, no tothom té recursos i capacitats suficients per a tenir-hi el mateix accés i, per tant, aquí tenim un desequilibri conflictiu.<br /> Sobre el debat generat respecte la naturalesa dels escratxos i del seus límits, des del poder s&#39;obvien una sèrie d&#39;aspectes. Primer, els representants polítics tenen reduïda, per jurisprudència constitucional, l&#39;esfera del seu dret a la pròpia imatge, l&#39;honor i la intimitat, ja que l&#39;exercici voluntari de les seves responsabilitats, pel seu interès general, porta aparellada una exposició pública més intensa. Segon, molts decisors polítics com els diputats i diputades s&#39;emparen en l&#39;anonimat del grup parlamentari o del partit, sense que hagin de rendir comptes de les seves decisions. Això topa amb alguns drets i privilegis que els protegeixen personalment, com el fet que l&#39;escó sigui del càrrec electe i no del partit o que tingui un règim aforat. Tercer, els ciutadans han de poder incidir en els afers polítics mitjançant els drets fonamentals de participació política, manifestació i petició. En aquest sentit, els escratxos són un punt de trobada d&#39;aquests drets i precisament els doten d&#39;efectivitat.<br /> Dit això, no es pot associar l&#39;escratx amb el totalitarisme o el terrorisme, ja que la suposada intimidació que s&#39;hi produeix no té comparació amb el poder de coerció d&#39;altres sectors que també pressionen els polítics, com la banca. Tampoc es pot combatre l&#39;escratx amb límits reglamentaris i sancions. I per últim, cal tenir en compte que és l&#39;últim recurs que l&#39;Estat de Dret permet a la ciutadania. Si el poder vol posar fi als escratxos, llavors què pretendrà en el fons?]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Mollet i el català de tots]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/oriol-lopez-mayolas/blog/234/mollet-i-el-catala-de-tots</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/oriol-lopez-mayolas/blog/234/mollet-i-el-catala-de-tots</comments>
		<pubDate>Fri, 19 Apr 2013 06:05:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/oriol-lopez-mayolas/blog/234/mollet-i-el-catala-de-tots</guid>
		<description><![CDATA[El passat divendres se celebraven els 25 anys des de la implantació a Mollet del Servei de Català. 25 anys de feina incansable per a la normalització de la llengua pròpia del país.<br /> <br /> La Montserrat Pocurull i el seu equip continuen amb els cursos, amb el programa a Ràdio Mollet, publicant el butlletí l’Estenedor i entrellaçant-se amb la societat civil per fer més viva la llengua catalana, que és també una manera d’entendre el món. I així seguirem fins a assolir els nivells adequats de català a la societat, anant molt més enllà en els àmbits de la justícia, el cinema, el món de l’empresa… Segur que a la normalització del català hi ajudarà molt el fet de tenir, esperem que ben aviat, un estat que defensi la llengua i no un que la persegueixi i la menysvalori constantment com avui fa l’Estat espanyol.<br /> <br /> Avui el català és una llengua parlada per més de 10 milions de persones que té una mala salut de ferro. En alguns àmbits queda molta feina per fer, però cal remarcar que on hi ha llibertat progressa més que adequadament: les noves tecnologies possibiliten una notable presència del català a internet. També a la premsa escrita i a la ràdio les quotes són molt positives.<br /> <br /> Cal dedicar especial atenció a la feina que es fa des de l’Ajuntament de Mollet, que ja des de l’inci de la democràcia ha usat el català de forma habitual en totes les seves comunicacions. Però hi ha un aspecte que no ajuda gens a la integració de tots els ciutadans que m’agradaria remarcar i que fa ben poc vam comentar al Ple de Mollet. L’alcalde Monràs, arbitràriament canvia de llengua segons el barri on s’adreça als seus conciutadans. I això ajuda ben poc a la cohesió civil que es pregona des de l’esquerra. Per què l’alcalde en actes oficials a barris com Lourdes o Plana Lledó fa servir el castellà i no el català com fa a altres indrets? La seva resposta va ser que era la seva “llibertat” escollir una llengua o una altra. Crec que s’equivoca. I és que alguns ciutadans, molts d’ells castellanoparlants a casa, se m’adrecen quan passa això amb un sentiment de confusió. La resposta només pot ser que ho fa interpretant que aquells ciutadans no l’entendrien en català. Un error garrafal que no convida a la cohesió que pregona. Per què ho fa doncs? Només ens resta pensar que per una malintrerpretada estratègia electoral.<br /> <br /> Cadascú a casa i al carrer usa la llengua que vol. I així ha de ser. Segregar els molletans per qüestió de llengua no és la millor manera de fomentar la cohesió d’un poble.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[República? Monarquia?]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/231/republica-monarquia</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/231/republica-monarquia</comments>
		<pubDate>Fri, 12 Apr 2013 06:52:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/231/republica-monarquia</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta temporada, per diverses circumstàncies, arriba la commemoració de la II República en ple debat sobre la forma d’organització política del nostre país: monarquia? república? abdicació en l’hereu?<br /> <br /> Al meu entendre està ben clara la vigència d’aquest debat. Sense anar més lluny el Ple de l’Ajuntament del dia 25 de març es va pronunciar amb la majoria de vots a favor per  obrir un debat a la societat per triar lliurement la forma d’estat que volem. Però també crec que és molt evident que pronunciar-se a favor de la república no és per un anar “en contra de”, sinó perquè estem convençuts dels valors polítics, socials i culturals que té aquesta forma de govern per si mateix. Per començar, perquè ens trobem amb l’elecció del president de la república per sufragi universal: figura que es deu al país, que sap que el càrrec no és una herència (concepte ben dubtós i discutible, el de l’herència, en política democràtica), i que és responsable dels seus actes davant els electors, els ciutadans, en general, i si convé la justícia.<br /> <br /> Alhora, recordar el progrés i les consecucions que vam aconseguir amb la II República també ens ajuda a entendre les bondats d’aquest sistema d’organització política: estat laic i, sobretot, escola laica, avantguarda pedagògica, escola en català; separació església/estat; atenció sanitària pública; igualtat de la dona en tots els àmbits, inclòs el vot femení, matrimoni civil i dret al divorci; llei dels conreus...<br /> <br /> Va ser un sistema polític que va proposar-se la modernització de la societat, corregir les terribles desigualtats socials, basades en un sistema oligàrquic i un analfabetisme endèmic, i donar resposta als anhels d’autogovern de Catalunya. Va ser un projecte polític d’un potencial transformador com no s’havia conegut fins llavors al nostre país fins al punt que avui dia es pot considerar, després de més de trenta-cinc anys de la nostra democràcia, que hi ha conceptes o actituds o aspiracions en què encara no hem aconseguit arribar als resultats que es van donar als anys de la II República.<br /> <br /> En aquells moments, els ajuntaments van els grans pals de paller de l’obra republicana, igual que ara, que hem estat els grans vertebradors de l’estat de la redistribució de la riquesa i del benestar. Per això, en temps tan incerts i difícils com els actuals, on veiem no només trontollar l’estat del benestar sinó que s’està posant en perill el projecte de futur dels nostres fills, hem de reivindicar més que mai valors tan propis de la II República com la democràcia, el progrés social, l’educació, la sanitat.<br /> <br /> Per acabar, vull que sigui inequívoc el meu  homenatge a unes generacions que, fa vuitanta-dos anys, van tenir el valor de proclamar la República i defensar-la fins a la mort, l’ostracisme social i cultural, la repressió més ferotge o l’exili. Ara hem de continuar defensant aquest sistema de progrés social; un sistema polític que creiem el millor possible en democràcia. Ara hem de deixar que el poble es manifesti.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Horticultura]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/230/horticultura</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/230/horticultura</comments>
		<pubDate>Fri, 12 Apr 2013 06:51:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/230/horticultura</guid>
		<description><![CDATA[Posar-se un hort a casa està de moda. O bé llogar-lo, tal com s’anuncia en alguna de les nostres poblacions, on he vist publicitat en què t’ofereixen per 30 € al mes un terreny per plantar-hi les teves pròpies verdures. Fins i tot la gent que viu en un pis té l’opció de comprar unes safates amb terra per muntar l’hort a la terrassa. També proliferen les petites cooperatives de consumidors que compren a pagesos que conreen productes ecològics. Menjar sa és important. Seria un de les causes d’aquest fenomen. Hem passat de la confiança cega en tot allò que produeix la societat industrial en què vivim, a la desconfiança, de vegades també cega, tot i que els controls sanitaris són cada dia més rigorosos. D’altra banda, els qui vivim en pobles petits no hem deixat mai de veure com els nostres avis o pares, molts d’ells amb profundes arrels en el camp, es cuidaven en el seu temps lliure d’horts que ens proveïen de tomàquets, mongetes, patates, enciams… Per a ells, fer créixer el que després menjarien els produïa una satisfacció que cap altre hobby podia oferir-los. I de retruc, aquesta activitat mantenia viu els lligams amb un estil de vida que van abandonar per la seguretat de la societat urbana. Ara, tot això està tornant. Enmig del vertigen d’un món en què tot sembla descontrolat, on fins i tot els diners que tenim al banc poden desaparèixer d’un dia per l’altre, els fruits d’un tros de terra cavat i regat amb les nostres mans ens donen una certesa que ens tranquil·litza. Els cicles del camp, de la natura, són previsibles i les lleis que els regeixen són sempre les mateixes. Els cicles econòmics i polítics, ans al contrari, són imprevisibles i descoratjadors. I si no, pregunteu als habitants de Xipre]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Temps de Repúbliques]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/232/temps-de-republiques</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/232/temps-de-republiques</comments>
		<pubDate>Thu, 11 Apr 2013 00:29:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/232/temps-de-republiques</guid>
		<description><![CDATA[Espanya entrarà en un procés constituent, una revolució pacífica de la qual podríem trobar referències en la II República: eleccions que acabaran escombrant els partits tradicionals incapaços d’adaptar-se a la nova situació, caiguda de la monarquia i nova constitució.<br />  <br /> En el cas de Catalunya la revolució pacífica va un pas més endavant: l’escombrada de partits tradicionals està en un procés més avançat, el nou Macià sap que ha de proclamar la independència amb la majoria del poble català al davant i que l’acord amb Espanya no pot ser ni l’autonomisme ni el federalisme.<br />  <br /> Si el règim de la Restauració se’n va anar en orris per l’ensulsiada dels partits monàrquics (inclòs el de Cambó), ara també el poble donarà l’esquena als partits incapaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies. En el cas espanyol, PP i PSOE no ofereixen cap garantia d’adaptació, mentre Izquierda Unida sembla dormir en els llimbs, lluny de les seves bases d’indignats i desnonats per les hipoteques, mentre que a Rosa Díez els vents li bufen en sentit contrari. Els recanvis no s’albiren amb claredat, però apareixeran.<br />  <br /> En el cas català CDC ha fet un gir important i no sembla voler repetir l’error de Cambó (es possible que aquest paper li quedi assignat a Duran Lleida –repetidor de l’evasiva  frase: “ni república ni monarquia: Catalunya!”– si les bases del seu partit no reaccionen a temps). Tot plegat està consolidant una dreta i una esquerra majoritàries,  ja afermades, partidàries de la independència de Catalunya. Molt em temo que el PSC segueixi el camí d’autodestrucció del PSOE, a l’igual que el PPC. Caldrà veure que voldrà ser Iniciativa quan sigui gran. I no seria bo que visquéssim una paròdia del vell anarquisme a càrrec de les CUP. M’agrada moltíssim el que diu Ernest Maragall i la seva EC, però no té lideratge i sí tota la mandra de la burgesia catalana per dedicar-se seriosament a la política.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Per un procés constituent cap a la III República]]></title>
		<link>http://firmes.contrapunt.cat/marina-escribano/blog/229/per-un-proces-constituent-cap-a-la-iii-republica</link>
		<comments>http://firmes.contrapunt.cat/marina-escribano/blog/229/per-un-proces-constituent-cap-a-la-iii-republica</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Apr 2013 19:49:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[ ]]></dc:creator>
		<guid>http://firmes.contrapunt.cat/marina-escribano/blog/229/per-un-proces-constituent-cap-a-la-iii-republica</guid>
		<description><![CDATA[Enguany, commemorem el 82è aniversari de la proclamació de la II República. Els valors propugnats per la constitució republicana de 1931 i les fites assolides en aquells anys, continuen sent un element d’estímul per a tots nosaltres.<br /> <br /> Avui més que mai, podem veure que la Monarquia no ens porta enlloc: corrupció, privilegis, evasió de capitals, imputacions penals, etc. són els elements d’actualitat en relació a la família real. El model de monarquia està absolutament desgastat i s’afegeix una imparable pèrdua de legitimitat.<br /> <br /> Avui,  l’aspiració de la instauració de la III República és més lícita, digna i legítima que mai. La defensa dels valors republicans d’honestedat, llibertat, fraternitat, progrés econòmic i social són valors que cal rescatar i situar-los en primera línia de la nostra societat i de les formes de fer política i en l’aspiració d’un model d’Estat.<br /> <br /> El grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, com ve fent els darrers anys, va presentar una moció al Ple de l’Ajuntament del passat 25 de març. Aquesta moció, aprovada per tots els grups municipals, a excepció del PP, fa una defensa de la democràcia participativa com a mitjà per assolir la forma d’estat i de govern que la ciutadania desitgi i, al mateix temps, demana l’abdicació de l’actual rei d’Espanya, Joan Carles I, amb l’objectiu d’iniciar un procés constituent perquè el poble pugui triar lliurement sobre la forma d’estat que vol: Monarquia o República.<br /> <br /> Defensar la III República és una aposta per l’esperança dels que pateixen l’explotació, la precarietat, l’atur i l’exclusió social. És un dret defensar la possibilitat de la construcció d’una alternativa que garanteixi els drets humans de les persones per mitjà de la participació democràtica, paritària i inclusiva.<br /> <br /> El contingut d’aquesta moció, ha estat ressenyada en els mitjans de comunicació locals, autonòmics i estatals, com a notícia política i també ens l’han demanat per presentar en altres territoris de l’estat espanyol.<br /> <br /> La Coalició també, com anys anteriors, celebrarà el mateix dia 14 d’abril un acte de reconeixement dels valors democràtics i d’homenatge als homes i dones que van donar la seva vida en defensa de la II República i en reivindicació d’un procés constituent cap a la III República. L’acte, al qual convidem a participar, es farà a la Plaça de la República de Mollet del Vallès el diumenge 14 d’abril, a partir de les 12 hores.  <br /> <br /> Visca la República!!!]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
