http://firmes.contrapunt.cat// Firmes / Contrapunt.cat Sat, 04 Feb 2012 13:57:00 +0100 ca http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/90/el-centre-destudis-molletans http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/90/el-centre-destudis-molletans Sat, 04 Feb 2012 13:57:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/90/el-centre-destudis-molletans  
Reconec la meva prevenció inicial a un centre d’estudis presidit per un alcalde. Però també he après que els apriorismes cal situar-los en funció dels resultats. I aquesta amalgama heterodoxa  d’església parroquial, poder polític local i societat civil que és el CEM està funcionant –ves per on– en règim d’excel·lència, com ho demostra la recent publicació del llibre número 12 de la col·lecció Vicenç Plantada: La vida rural a Gallecs. Un altre exemple: la sensibilitat davant la troballa del menhir de Les Pruneres contrasta amb la dels qui tapen viles romanes al pas de l’AVE. I un altre: el nomenament d’Oriol Fort com a nou director del CEM és garantia de perseverar en aquesta línia de qualitat i objectivitat. I encara més: el CEM ha sabut obrir el ventall a pobles i gent del seu entorn, entre els quals, com a martorellenc, m’hi compto.   
]]> http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/88/aniversari http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/88/aniversari Fri, 03 Feb 2012 06:49:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/88/aniversari Un dia em vam demanar què em semblava el fet de tenir un periòdic local i vaig dir simplement que llegir als veïns, els esdeveniments del poble i sentir-ne setmanalment el batec, ens acostava, ens identificava com a ciutadans d’un poblet reconvertit en ciutat gairebé dormitori; però sigui com sigui el poble, perdó, ciutat, on fem vida més o menys participativa tots plegats. Si a més a més rere les pàgines hi ha persones feinejant que coneixes i t’estimes, molt millor!. Fins aquí hi ha hagut molts aniversaris, alguns per celebrar, d’altres perquè la memòria no ens falli i seguim recordant d’on venim i on volem anar.
Apart dels meus, que ja en són uns quants. Caldria passar llista i recordar els anys que alguns, sense cap altra feina, han viscut de tots nosaltres amb un càrrec i amb dubtosa qualificació per exercir-lo. Portem massa anys cercant veritats que alguns tenen interès en passar per alt: papers, morts, desapareguts, on van els diners de tots, perquè hi ha tants a munyir la vaca si només té quatre mamelles, perquè rebem males maneres dels qui governen si cobren de diners públics. Tinc un desig; poder celebrar alguna vegada el primer aniversari de l’aplicació de lleis i justícia iguals per a tothom, sigui quina sigui la seva condició o càrrec. Mentrestant, esperarem fent anys.

]]> http://firmes.contrapunt.cat/montserrat-tura/blog/89/la-pobresa-es-a-tocar http://firmes.contrapunt.cat/montserrat-tura/blog/89/la-pobresa-es-a-tocar Fri, 03 Feb 2012 06:06:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/montserrat-tura/blog/89/la-pobresa-es-a-tocar És així com m’assabento de la mort d’alguna persona estimada, dels esdeveniments que omplen d’alegria a les famílies: casaments, noces d’or, naixements... i també del detall de les dificultats de tirar endavant amb la pensió de jubilació als fills que no tenen feina, de com posar els aliments més bàsics al cistell anant d’un extrem a l’altre de la ciutat per una diferència de 0,20€ en un paquet d’un quilo de farina.
Al nostre entorn immediat hi ha persones que fa només tres anys havien creat un petit negoci, tenien feina a la indústria o a la construcció, servien ensaïmades en una cafeteria, treballaven en una botiga que ha tancat...
Cada dia han de treure ànims d’allà on no en queden per intentar trobar feina, “la que sigui” diuen sovint. Feina que per ara no troben. Desorientats i a vegades avergonyits s’acosten als serveis socials de l’ajuntament que intenta ajudar-los posant a disposició els programes d’ajuda social i d’inserció laboral.
Serveis municipals on els seus professionals fan tot el que poden i sovint reben el mal humor, la desesperació i la ira de qui té por de no poder alimentar i vestir els seus fills, o no poder pagar l’habitatge.
La crisi afecta a tothom: professionals lliberals, joves molt ben formats, persones amb vint-i-cinc anys d’experiència laboral. No se’n saben avenir, mai havien estat tan temps sense feina, mai havien anat a Càritas a buscar menjar, ni tan sols sabien que hi havia serveis d’aquesta mena.
Les previsions econòmiques no són bones, les polítiques d’afebliment de les administracions no són oportunes en aquests moments. L’atur puja i tothom necessita més que mai els serveis públics que –afortunadament– s’han creat en les darreres dècades. Però l’atur perllongat afecta l’autoestima, i algunes persones cauen en la depressió que farà més difícil la seva recuperació quan l’economia millori. Tenim persones que intenten mantenir una “normalitat” amb esforç, amb roba de segona mà.
Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha donat la raó al Govern de la Generalitat del que vaig formar part al reconèixer que els diners de la casella social de la declaració de la renda (IRPF), i per uns instants quan llegia la sentència de la secció quarta de l’alt tribunal pensava que tant de bo arribin més diners als ajuntaments i a les entitats del tercer sector per poder incrementar les ajudes socials, però ja fa mesos que penso que estem davant d’una crisis especialment greu, i hauríem de sumar actituds de solidaritat personal a l’exigència de polítiques socials als governs.
Obrim bé els ulls, denunciem als que s’aprofiten de la situació, ja siguin els sous dels directors de bancs i caixes mal gestionats i que han rebut diners del FROB per estabilitzar-los, així com els que enganyen per aconseguir ajudes socials que no els pertoquen, però potser hem de procurar treure el millor de nosaltres i els que puguem hauríem de saber oferir un paquet d’arròs a la veïna que el necessita o regalar-li sense ferir més el seu amor propi un producte perquè pugui seguir netejant la cuina, o banyant els nens.
No proclamo ni reclamo la caritat mal entesa, senzillament faig avinent que la crisis no només està en el telenotícies, està al nostre costat i és hora de tenir un concepte generós de veïnatge i d’amistat per evitar l’aïllament i l’enorme sentiment de solitud de les persones empobrides per la crisi.

]]> http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/87/carta-a-la-noia-magrebi-kenza-zahir-de-martorelles http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/87/carta-a-la-noia-magrebi-kenza-zahir-de-martorelles Sat, 28 Jan 2012 18:10:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/87/carta-a-la-noia-magrebi-kenza-zahir-de-martorelles  
Sabem que si invertissis en Qatar Fundation o en Qatar Airlines tindries totes les portes obertes, jo t’obro les meves perquè sé que vols invertir en cultura, i sé que les cultures no s’enfronten, es complementen.
 
Lloable és que vulguis ensenyar l’àrab i la teva cultura, com normal és que trobis dificultats a l’hora de materialitzar el teu desig. Dificultats amb raó i sense, que cal anar superant sense defallir. Te’ns molt de guanyat, tu i la teva gent més propera heu fet un gran esforç per conèixer i estimar Catalunya. M’omple d’orgull que vulguis participar en el taller de llengua catalana per adults que organitza la biblioteca de Martorelles.
 
Quan el regidor de cultura de l’ajuntament de Martorelles em va parlar del teu cas i vàrem concertar una entrevista amb tu, va quedar clar que calia cercar una via per fer realitat l’intercanvi cultural catalanomagrebí. D’entrada sàpigues que el director de la biblioteca municipal posa a la teva disposició un espai per ensenyar l’àrab.
 
En seguirem parlant Kenza. Salam malecom.


 Des del cim del Galceran

Des del cim del Galceran
–Sant Miquel i Castell Ruf
a toc d’ocell i campana–
veig la pàtria que m’albira:
petita i perfumada.

Des del fons del comellar,
allà on raja l’aigua clara,
reclamo la independència
i mato la nit més llarga.

I si no puc fer-hi més,
esparraco ala i vent
fugint de la tramuntana:
m’enfilo a la Serralada,
pujo a coll de l’anxaneta,
ballo al so de cobla ufana,
salto el foc de Sant Joan
i canto caramellades.

Joan Sanjuan i Esquirol


]]> http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/85/informacio http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/85/informacio Fri, 27 Jan 2012 06:45:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/trina/blog/85/informacio Primer pensant en quin és el públic, quins interessos té i com podem facilitar-los la informació que cap altre mitjà podrà donar. Segon, incorporant les noves eines tecnològiques al procés informatiu. Twitter, Facebook, Youtube o Instagram són xarxes consolidades que fan de la informació un nou producte innovador. Tercer, donant veu als lectors perquè siguin part del propi mitjà, no només per llegir o protestar, també per aportar una visió diferent de la notícia. Què serà llavors la informació? La cooperació de lectors i periodistes, una feina de prosumidors que serà més interessant, ràpida, versàtil, i amb més capacitat de resposta. Per això és necessari un bon diari que assumeixi els nous reptes, cal destriar el gra de la palla, no viure de notes de premsa o missatges enllaunats; Internet ens permet ser més àgils i també més independents, un repte professional per al periodista i per al lector, una oportunitat única.
]]> http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/84/la-festa-molletana-al-cor-de-lhivern http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/84/la-festa-molletana-al-cor-de-lhivern Fri, 27 Jan 2012 06:41:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/josep-monras/blog/84/la-festa-molletana-al-cor-de-lhivern Sant Vicenç ha estat aquest any, com mai, una festa de participació: el concurs de fotografies, l’actuació de l’Esbart Dansaire, la presentació de la revista Notes, la Festa de la Ràdio, avui mateix, la XIX Nit de l’Esport... Diumenge també era ben bonic de veure el parc de les Pruneres a vessar de gent. Grups d’amics; nens jugant, amb els pares fent-la petar amb altres pares... I no és casualitat, és clar, que la Festa de la Ràdio, també molt lluïda, donés el Premi Notícia de l’Any a aquest espai i al concepte de parc que representa, perquè les Pruneres significa un gran pas de qualitat en la relació convivencial a Mollet.
La festa d’hivern té a Mollet, especialment, un component important d’identitat ciutadana, o de molletanisme; però si alguna activitat està arrelada a aquest sentiment, alhora que n’ha estat un potent motor per activar-lo, és la que fa el Centre d’Estudis Molletans, amb la seva bandera insígnia que és la revista Notes. Diumenge vam presentar-ne el número 27, en el marc de la Sala Fiveller, l’espai que va veure néixer el CEM l’any 1994. Vaig voler tancar aquest acte amb unes paraules manllevades de l’article Molletans il·lustres, il·lustres molletans, del recentment estrenat nou director del CEM, l’Oriol Fort. Posa de relleu “la senzilla però profunda vitalitat de les petites comunitats”. I per això diu: “Mollet del Vallès, el nostre poble, la nostra ciutat, des de la modèstia que la història ens ha imposat i que nosaltres hem convertit en virtut, ha estat capaç amb l’esforç i la voluntat que també ens caracteritzen, d’assolir, quan el moment ho ha exigit i el cor ens hi ha portat, un alt nivell de qualitat, de profunditat, de sensibilitat, de solemnitat i, de ben segur, d’emotivitat cívica i ciutadana en esdeveniments o celebracions molletanes”.
La nostra festa de Sant Vicenç és, cada any, una ocasió immillorable per reafirmar les paraules que acabo de citar. I aquest any ho he comprovat més que mai: com la gent surt i vol participar en els actes, com hem fet ple a tot arreu, com els veïns ens felicitaven perquè la festa està sortint bé, lluïda, molletana, i orgullosa de ser-ho, i amb més participació que mai. Gràcies a tots els que ens heu ajudat a aconseguir-ho.
]]> http://firmes.contrapunt.cat/miquel-angel-soria/blog/86/la-xenofobia-es-viva http://firmes.contrapunt.cat/miquel-angel-soria/blog/86/la-xenofobia-es-viva Fri, 27 Jan 2012 06:19:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/miquel-angel-soria/blog/86/la-xenofobia-es-viva http://firmes.contrapunt.cat/sergi-mingote/blog/83/en-clau-numerica-i-paraules-clau http://firmes.contrapunt.cat/sergi-mingote/blog/83/en-clau-numerica-i-paraules-clau Fri, 20 Jan 2012 13:29:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/sergi-mingote/blog/83/en-clau-numerica-i-paraules-clau Aquesta és la complexa situació que vivim cada dia, un context de crisi que ens preocupa i pel qual busquem fórmules per sortir-ne: 8 plans d’ocupació municipal; 100.000 euros destinats a emprenedoria, formació i ocupació; 21 cursos de carretoner, 2 de plataformes elevadores i 8 d’ofimàtica; convenis amb indústries locals i bonificacions per les empreses que contractin personal de Parets.
Hi ha dades que juguen en contra: 2 milions d’euros de deute pendent de cobrar de la Generalitat i l’ajornament del pagament per a les nostres escoles bressol.
Però aturem-nos un moment, només 3 dies, i sortim a gaudir dels més de 20 actes de la nostra Festa Major d’Hivern, de la que tot just fa 18 anys que va ser recuperada. Coincidint amb aquesta edició de la Festa Major d’Hivern s’acompleixen 15 anys de la inauguració del Centre Cultural Can Rajoler. No us perdeu l’exposició, al mateix centre, que en repassa la seva història i trajectòria. I tampoc us perdeu la Calçotada popular (no sé exactament el nombre de calçots, però es compten per milers) o la plantada dels 250 arbres a l’entorn del riu Tenes. De fet, us convido a participar de tots actes de la programació, perquè tots paguen la pena.
Ens veiem aquests tres dies als carrers, al teatre, al pavelló... a la nostra vila.
A tots i a totes, en paraules i en números... Feliç 2012.
]]> http://firmes.contrapunt.cat/monserrat-sanmarti/blog/82/decidir-amb-criteri http://firmes.contrapunt.cat/monserrat-sanmarti/blog/82/decidir-amb-criteri Fri, 20 Jan 2012 13:23:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/monserrat-sanmarti/blog/82/decidir-amb-criteri I també destacar la resposta a la nova proposta de Posa llum a la il·lusió! gràcies als veïns que han decorat les seves façanes i jardins, i enhorabona a la iniciativa col·lectiva dels veïns del carrer Sant Isidre i de la Plaça del Pi, cantar nadales amb vosaltres al voltant del pi guarnit va ser molt emotiu.
Aviat aprovarem el pressupost municipal, un pressupost que ha resultat difícil d’elaborar per la situació econòmica actual i, en concret, per la situació econòmica de les administracions públiques. Els ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà, hem de continuar prestant serveis bàsics i obligatoris; i procurar alhora pel benestar i la qualitat dels nostres ciutadans.
No es pot desvestir un sant per vestir-ne un altre, diu la saviesa popular. Hem de continuar lluitant i dotant de pressupost partides com ensenyament, cultura i transport, per exemple, tot i que no siguin competències obligatòries. La nostra vocació de servei públic ens empeny a invertir en el dia a dia, i també en el futur del nostre poble.
Abans però, presentarem aquesta proposta de pressupost als veïns i veïnes de Sant Fost, i anotarem els seus comentaris i suggeriments perquè, al llarg de l’any, molt possiblement es produiran ajustos pressupostaris que ens permetran introduir les propostes més compartides.
El ciutadà informat i documentat pot decidir amb criteri què es pot fer i què no amb els diners de tots. Per això procurem garantir en tot moment la informació, fet cabdal per poder participar a les qüestions públiques.
Amb treball, iniciativa, coneixement, seny i il·lusió, podem tenir el Sant Fost que volem, un poble on tot els veïns i veïnes hi tinguem molt a dir, un poble del qual n’estem molt orgullosos.
Us animo a participar!
]]> http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/81/del-disc-al-mail http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/81/del-disc-al-mail Fri, 20 Jan 2012 13:22:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/Cave_canem/blog/81/del-disc-al-mail CONTRAPUNT s’ha hagut d’adaptar a un àmbit local cada cop més permeable a una realitat més àmplia, en un món que gira molt més ràpid i en què la tirania de l’immediatisme fa que tothom hagi de ser més dinàmic, jove, àgil i atractiu. En un marc en què continuen sent inevitables el safareig de cafè i l’alè dels ajuntaments al clatell de les redaccions, el mèrit assolit en deu anys és per a treure’s el barret, perquè no és fàcil aconseguir un servei informatiu de qualitat, mantenir la proximitat, conservar la independència i la pluralitat malgrat el caciquisme local, aprofitar l’embranzida de les noves tecnologies, conservar l’espai informatiu per sobre de la necessària publicitat comercial, renovar la imatge i ampliar l’abast territorial i, sobretot, no perdre la il·lusió i l’empenta.
Amics de redacció, ara us envio les columnes per mail. I reconec que el vertigen esmentat només es refereix a l’aniversari del periòdic, sinó també a mi: he crescut amb el CONTRAPUNT i ja no sóc tan jove. En fi, felicitats.
]]> http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/80/eufemismes http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/80/eufemismes Fri, 13 Jan 2012 06:49:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/ferran-perez/blog/80/eufemismes En altres situacions, aquest ús del llenguatge pot ser enriquiridor: per exemple, ara no només hi ha independentistes sinó també soberanistes. Quina és la diferència? Sembla que els primers volen la independència de manera immediata mentre que els segons la desitgen a curt o mig termini; podríem dir que són sinònims parcials. També és interessant la transformació que va patir el terme comunista que, arran de l’esfondrament de la URSS i la caiguda del mur del Berlín, es va transformar en ecosocialista. Un altre joc de paraules curiós és el de dreta extrema, una manera políticament correcta de dir extrema dreta. Tots aquests exemples es poden classificar com a eufemismes, és a dir, expressions suaus, atenuades en substitució d’altres considerades més dures o inconvenients. Posar noms a les coses és una manera de posseir-les, d’estimar-les, però també, en alguns casos, de menystenir-les.
]]> http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/78/parem-la-bogeria http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/78/parem-la-bogeria Thu, 05 Jan 2012 06:48:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/josep-serra/blog/78/parem-la-bogeria Afarta i cansa que ningú digui el que farà si governa; i si ho diu, troba excuses per no fer-ho com cal. S’ha de canviar el sistema electoral, la representativitat de tots els ciutadans no hi és assegurada. No hem de finançar amb diners públics els partits polítics, que es mantinguin ells, van de classe social i només escoltant-ne uns quants se’ls nota que no tenen ni educació ni classe.
Des de quan la incultura i el “tenir estudis de...” es paga tan car en el mercat laboral, clar que tenim “ninis”, o volen sortir en un programa escombraries de la TV o volen asseure’s en una cadira amb poder de decisió; amb els exemples que corren no n’hi ha per menys. M’esgarrifa llegir als diaris la suma de diners que s’enduen els nostres manaires, i que suposats corruptes corrin pel carrer o per llistes electorals. Em fa fàstic pensar que en el país de tant se me’n refot, es criminalitzi tothom que no pensa com el poder de torn i es vagin fent bajanades una rere l’altra per justificar allò injustificable. L’any que ens entra serà dur. Comencem a pensar com parar la bogeria, no vull ser de l’imperi europeu, ni vull un Decret de Nova Planta al segle XXI, ni vull mantenir fantasmes de qualsevol rang a cap preu. La justícia és cega, doncs fora la vena que duu als ulls. Encetem la desobediència civil, segur que algú sap com fer-ho. Els que escalfen cadira ja fa temps que no vetllen pels nostres interessos. Educació, sanitat, benestar i drets socials, no es poden perdre en nom de res ni per cap excusa de mal pagador. I si li fem el salt a Espanya?

]]> http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/77/tots-podem-ser-protagonistes http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/77/tots-podem-ser-protagonistes Thu, 05 Jan 2012 06:47:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/joan-sanjuan/blog/77/tots-podem-ser-protagonistes http://antondensi.blogspot.com/ topareu amb el bloc d'un personatge barbut amb cara de gat que es fa dir Antondensi. En aquest bloc hi trobareu poca prèdica i molta exposició de fotografies, vídeos, cartells, informacions i reculls d'opinions d'altres.
Antondensi no alliçona sobre valors, ni principis, ni idees, simplement retrata una realitat propera. I és precisament la forma de treballar aquesta realitat que l'identifica com a home de valors, de principis i d'idees. L'objectivitat, el respecte, l'amor per allò que l'envolta, els principis de convivència i valors democràtics, traspuen d'allò que fa i com ho fa. En període electoral Antondensi dóna peu a què tots els partits polítics exposin els seus programes i actes de campanya, amb la qual cosa segueix marcant la diferència pel que fa a objectivitat i respecte.
Antondensi és un exponent d'aquesta societat civil catalana que ens ha salvat (i ens salvarà) de moltes coses. Una demostració flagrant que la força de la democràcia rau en el poble, que els canvis transcendents sorgeixen de baix a dalt, que els partits polítics –sense negar la seva importància- no ho són tot, i que en lloc de queixar-nos cal que actuem.
He volgut cercar l'exemplaritat d'aquesta societat civil en un nom i sé que soc injust. Quanta gent no fa una tasca semblant en altres camps sense tant ressò mediàtic. Però ho faig per pedagogia, perquè resti clar que la llavor, per conrear la societat que volem, fructifica en cadascú de nosaltres. Afortunadament n'hi ha milers, i tots podem ser Antondensi.

]]> http://firmes.contrapunt.cat/toni-strubell/blog/79/carta-a-la-diana-primera-nena-nascuda-el-2012 http://firmes.contrapunt.cat/toni-strubell/blog/79/carta-a-la-diana-primera-nena-nascuda-el-2012 Tue, 03 Jan 2012 13:51:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/toni-strubell/blog/79/carta-a-la-diana-primera-nena-nascuda-el-2012 D'entre tots els països d'Europa, has nascut en un país ben curiós. Un país ben diferent als que veuràs marcats en diferents colors a l'atles escolar que d'aquí uns anys veuràs a l'escola. Diferent perquè no gaudeix de les coses que normalment gaudeixen els països aquells. No sé si la gent que tindràs al teu voltant t'ho faran veure com una anomalia o com la cosa més normal del món, però et criaràs en un país marcat per moltes coses bones, però algunes de menys bones. Per exemple la hipocresia i certa resignació. A l'escola, i potser a la teva família, veuràs que el país té dos idiomes, que segurament et presentaran com els dos idiomes legítims i oficials del país. Aprèn-los els dos (quin remei!), i serà enriquidor, però no creguis en cap moment de la teva vida (si és que les coses no canvien molt) que les dues llengües tenen un mateix tracte i les mateixes possibilitats.
Catalunya té un idioma d'arrel i tradició, la llengua catalana. És l'idioma que s'ha parlat en aquesta terra nostra durant mil anys. Però ho té tot en contra. Tot.
El castellà és l'idioma privilegiat, el que gaudeix de tota una gamma de favors per imposar-se arreu. Quan puguis llegir i caminar, quan t'apropis a un quiosc, veuràs que quasi tot el que s'hi ven és en castellà. Sí, si tens sort, alguna tieta potser et farà subscriptora d'algun còmic en català que algun grup de dibuixants ocurrents i voluntariosos produeix quasi miraculosament. No podràs veure Disney Channel en català, el favorit dels nens i nenes com tu, i com a molt podràs ser sòcia del Club Super 3, si les retallades ho permeten. Aniràs veient (o potser no) que tot el que són avantatges per a un idioma són entrebancs per a l'altre. Si un dia aprens a engegar la ràdio i fas un repàs pel dial a l'àrea de Mollet, sentiràs desenes d'estacions de ràdio en castellà i, entremig, algun en català. Quan et portin al cinema, i l’any 2017 ja tindràs cinc anyets, per cada pel·lícula que puguis veure en català n'hi haurà desenes en castellà. I el més bo és que algú pretendrà dir-te que hi ha igualtat. O fins i tot que el català s'imposa!
Aniràs veien que hi ha gent amb un acusat sentit de l'humor, que diuen coses que, com que fan riure, eviten que ens facin plorar que és que hauríem de fer.
Veig que t'han posat de nom Diana. Potser és per una princesa anglesa que hi va haver i que va morir en cotxe (per cert, compte amb els cotxes que maten, com el tabac i les drogues). Potser és perquè és un nom bonic, nom de deessa caçadora de la mitologia grega. Sigui com sigui, la Diana famosa va ser una aristòcrata. Els aristòcrates (reis, comtes, marquesos) són gent privilegiada. Et diran que a l'actual mil·lenni no hi ha privilegis. Però n'hi ha la tira.
Hi ha un aristòcrata que és el rei d'Espanya. Aquest pot fer el que vulgui. Fa coses que si les fas tu, pagaràs molt car, però que quan les fa ell, encara l'aplaudeixen.
Diuen que regna per tots per igual. Però no és cert. Ell regna per als castellans, i per a aquella part dels catalans que ja els va bé això dels privilegis. Potser perquè ells mateixos se'n beneficien. O potser perquè ja tenen el cervell xuclat per tres segles (o més) de dominació castellana a Catalunya. Una dominació que no tothom veu, però que és una gota malaia que no té altra finalitat que la de xuclar-nos el cervell, esprémer tot el que poden de la nostra riquesa i fer que perdem la nostra manera de ser. Als dos anys anteriors al teu naixement, això se'ls ha notat molt.
Uns tribunals molt importants a Madrid han dictaminat (pràcticament durant la teva gestació) que els catalans no havíem de tenir poders per regir la nostra vida. Anul·laven i limitaven aquella aparença de poder que ens atorgaven d'altres lleis dels anys 70 i 80. Ara volen que siguem unes províncies qualssevol. Fins i tot, uns anys abans, van fer dir al seu rei que el castellà mai no s'havia imposat a ningú. Així de dolents arriben a ser.
Tristament, veuràs com molta gent catalana, sobretot els joves, ignoren tot això. De tantes armes que tenen els que volen imposar la cosa espanyola a casa nostra, en tenen una que fa que els joves se sentin més còmodes parlant en castellà. Senten que el català és poc "autèntic".
I és que les identitats poden arribar-ho a ser, de poc autèntics, quan han estat massacrats durant segles, prohibits durant dècades, i que després -i aquí ve la jugada mestra- que ningú ho expliqui als joves com tu.
De seguida et trobaràs amb una escola ben curiosa. Aviat ja no servirà per ensenyar la llengua del país, llengua que pateix condicions ben difícils, com t'he explicat abans, que és la funció que generalment tenen les escoles dels països. Aquí a les greus dificultats que té la llengua del país se li estan afegint de noves, com si el procés de desaparició del català com a eina social no acabés de ser prou ràpida per als que manen.
Però recorda que vius en un país on les formes de domini de l'estat veí han estat curosament perfeccionades a través del temps. Fixa't que aquí passen coses que no passen gairebé enlloc més del món civilitzat. Per exemple, en teoria som un país ric (fa poc temps ens descrivien -no riguis ara- com una de les 4 locomotores de l'economia europea). Però en pocs anys, i degut a la fatídica política especuladora dels mandarins espanyols, tenim un 20-25% de catalans que viuen al llindar de la pobresa!
Per dir-te una altra cosa que ha passat ben darrerament, abans d'ahir per ser exactes, quan encara no havies trencat aigües, va ser nomenada Delegada del Govern espanyol a Catalunya una senyora que no usa mai la nostra llengua. Que no li ha interessat de fer-ho.
Potser et semblarà normal. Però imagina't, Diana -aviat ho podràs fer- que a un país d'Europa nomenessin un delegat d'un país veí que no sabés l'idioma del país on l'envien. Seria considerat un greu insult, pots pujar-t'hi de peus. Perquè és insultant. Són del tipus de coses que quan passen al Tibet o a la Banya d'Àfrica, per exemple, conciten titulars a la premsa internacional més sensible. Però quan passen aquí, són vistes de la manera més normal.
Com ho és el fet que un 10% de la riquesa que creem, els catalans, s'ho emportin a Madrid per fer-ne el que els rota, mentre que aquí ni acaben les carreteres que ens han promès fa anys. I és que les promeses espanyoles, Diana, ja aniràs veient, què t'explicaré jo ara.
Bé, Diana, no sé què portaran els propers anys. No has nascut en un moment gaire galdós. Però seràs molt benvinguda. Necessitem braços i veus per moure tot això.
Que tinguis sort, que les coses et vagin bé, prepara't molt perquè vénen corbes.
M'agradaria molt que t'afegissis als qui volem fer d'aquest país un país lliure, un país respectat, un país on la infància sigui protegida i alegre, on no hi hagi violència de cap mena, i menys de gènere, on la banca fos ètica sempre, on s'abolissin les armes i el seu comerç i on la llibertat fos respectada.
M'encantaria que algun dia diguessis ben alt i ben clar, com tants fills de Mollet han fet al llarg dels anys, Visca Catalunya independent!

]]> http://firmes.contrapunt.cat/lucio-gat/blog/76/molt-psoe-per-fer http://firmes.contrapunt.cat/lucio-gat/blog/76/molt-psoe-per-fer Fri, 30 Dec 2011 09:51:00 +0100 http://firmes.contrapunt.cat/lucio-gat/blog/76/molt-psoe-per-fer Però és evident que això no ha estat suficient. Tot i tenir motius per reivindicar el protagonisme d’una revolució històrica d’idees encaminades a aconseguir majors quotes de llibertat, drets civils i socials, igualtat i seguretat...., els ciutadans i les ciutadanes continuen patint, primer les conseqüències d’una crisi econòmica i financera en augment, devastadora de milers de llocs de treball, que ha impedit i impedeix el progrés personal i col·lectiu de la societat. I segon, les conseqüències dels errors, que hem comès la família socialista, tots plegats, en aquest darrers anys des d’una perspectiva política, ideològica i d’estratègia.
Sense cap mena de dubte la crisi ha estat el principal motiu de les darreres derrotes dels socialistes, però també hem de reconèixer que aquestes derrotes han sigut per la nostre incapacitat de nomenar a la crisi pel mateix nom que ho han fet els ciutadans i les ciutadanes i que amb molta confusió i preocupació han vist com s’aplicaven polítiques alienes a la nostra orientació ideològica i als nostres valors. Res ha estat malintencionat, doncs tot els esforços de la nostra acció de govern buscaven poder sortir d’aquesta maleïda situació i generar riquesa, llocs de treball.... Que ha passat? Doncs que no hem estat capaços d’equilibrar entre els febles i els poderosos, els esforços que tenien que fer, reclamats pels governs més conservadors d’Europa.
Malgrat això crec que aquest toc d’atenció dels ciutadans i les ciutadanes han de ser una oportunitat per a la reflexió. I que amb la serenor d’una profunda reflexió hem de ser capaços d’endreçar el rumb per tornar a recuperar la il·lusió de cents de milers d’afiliats i simpatitzants i de milions de persones, que malgrat tot, van dipositar la seva confiança en el socialisme i d’aquelles altres que no ho van fer i que s’han allunyat de nosaltres però no dels nostres valors. Totes aquestes persones no esperen la resignació d’un PSOE derrotat, sinó una resposta sincera i una rectificació clara i contundent de la nostra manera de fer política.
És per això que els socialistes i els progressistes necessitem un PSOE fort. Una estructura que assumeixi un canvi en l’organització, en la forma de fer política, que assumeixi una nova relació amb la societat per guanyar la credibilitat perduda, un lideratge democràtic i col·lectiu amb la màxima participació. Un PSOE més gran, més obert, més transparent i integrador que eradiqui les visions tancades i impulsi una cultura política interna basada en la llibertat i la fraternitat.
Els mitjans de comunicació han posat de relleu sobre l’escena política les persones que poden o volen dirigir aquest partit, això pot estar be per satisfer la curiositat humana, però cauríem en un error si entréssim en el debat de les persones solament. La reflexió per al futur del socialisme espanyol, no ha de ser qui es va equivocar, si uns estaven allà i els altres no.... sinó el perquè es vam equivocar. El encerts i els errors d’aquesta etapa, por acció o omissió, en major o menor mesura, son atribuïbles a tots els qui hi som.
Per tant ens equivocarem de nou sinó situem en el centre de la nostra preocupació política la situació concreta dels treballadors i les treballadores, la dels joves , les dels pensionistes, la dels treballadors autònoms, la de les classes populars i més humils del nostre país i la de tots aquells i aquelles que volen viure en una societat més justa.
Hem de recuperar la passió per la política i el 37è Congrés del Partido Socialista Obrero Español que es celebrarà a Sevilla el proper mes de febrer, obre una nova etapa, però sobretot obre l’oportunitat de revisar la seva organització i d’encetar el millor camí per recuperar la relació amb la majoria social i de progrés.
En 132 anys d’història el PSOE les ha conegut de tots els colors. Hem tingut situacions propícies i adverses i algunes fins i tot extremes. Han estat molts homes i dones els que han donar el millor de les seves vides i en ocasions la mateixa vida, en defensa d’uns ideals d’esquerres. Aquest partit ha arribat ha convertir-se en la força més antiga d’Espanya i això no és baladí. Som el que som, entre altres coses, gràcies a la nostre capacitat de reconduir les pitjors situacions, sense resignació i amb l’orgull de ser socialistes.

]]>