Divendres, 22.6.2012. 06:29 h

carregant
Fa uns dies explicava als meus alumnes com va desaparèixer del mapa europeu el famós imperi de Carles I, l’emperador que governava per herència gairebé la mateixa Europa que ara forma la Unió europea. No podem oblidar, els deia, que més tard hi va haver l’intent de França de dominar Europa. A l’orient europeu, més tard, neix un nou imperi que en la seva decadència provoca la primera guerra mundial. El que llavors era Alemanya és humiliada i el rebrot de venjança d’aquesta humiliació ens porta a la segona guerra mundial, aquesta veritablement mundial, doncs hi havia emmerdat gairebé tot el planeta. I arribats al segle XXI i després de força temps ens adonem que qui vol marcar i de fet marca la pauta, ara econòmica, és de nou Alemanya. Som a la tercera guerra mundial? diria que sí, aquesta vegada però les armes es diuen diners, deute, crèdit, especulació, primes de risc, interessos del capital, enfonsament de les classes populars i treballadores, inici de la misèria i la fam, creixement descarat dels “xoriços” i enriquiment a l’esquena dels qui com sempre paguen els impostos més alts i cobren els sous més baixos.
Em fa pena aquest segle del qui no en veuré ni de bon tros la meitat. Em fa por comprovar en mans de qui estem; una camarilla de llepaculs incapaços de aportar idees noves i que se’ls en fot del tot el que deixaran a les futures generacions. Cal amb urgència una regeneració de la vida política i de la manera de fer les coses. Està bé el consell dels ancians i la veu de la seva experiència, però clama al cel la incompetència i la senilitat dels qui decideixen en segons quins tribunals sobre els culpables i el seu futur. Em demano com és possible que amb la quantitat d’escàndols financers i econòmics en que estem immersos, la fiscalia no ha actuat encara d’ofici, si més no per impedir la destrucció de proves i la desaparició de fons. Com s’explica això d’abaixar sous i apujar impostos? Sobra molt caragirat en aquest país.