• imatge Carnisseria Altayó-Ripoll
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 52-53 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 49 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Can Capeta
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 43 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Claverol
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 19 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Xarcuteria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 7 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Congelats Bajo Cero
    Mollet del Vallès, Avinguda Llibertat, 14 (Mercat Municipal, parada 8 a 11)
  • imatge Menuts A. Mota
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parades 5-6 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Renova Interiors
    Mollet del Vallès, Via Ronda, 75
  • imatge Escola bressol Gegants
    Mollet del Vallès, Feliu Tura, 28

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dimarts, 24 d'octubre de 2017 09:53 h

José LuisÚriz


Divendres, 29.9.2017. 06:55 h

Dialoguem!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

emma Nierga, periodista de la SER, va pronunciar fa 17 anys una frase que va quedar gravada en la memòria col·lectiva. Va ser al final de l’emotiva i multitudinària manifestació de Barcelona ​​per condemnar l’assassinat a mans d’ETA d’Ernest Lluch. “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès (referint-se als polítics) que poden, dialoguin, per favor”. Frase que ve perfecta en el moment actual. Potser el canvi seria Catalunya per Ernest. Si algú tingués el valor de convocar una manifestació a la qual anés la immensa majoria silenciosa de la ciutadania catalana reclamant això mateix, fins i tot la mateixa Nierga faria el mateix discurs, que segurament seria aclamat pels centenars de milers de persones que opinen igual que ella.
Gent que ni estan en un extrem ni en el contrari. Que reclamen el seu dret a decidir però de manera ordenada i legal, que s’allunyen dels aldarulls, de les manipulacions d’uns i altres. Gent preocupada per la deriva dels seus polítics, per la manca d’empatia de l’Estat i del Govern, per la situació de la sanitat, l’educació o els serveis socials, a la deriva actualment.
Persones sensates immerses en una voràgine d’intolerants, de radicals d’un o altre signe, només preocupats d’aconseguir els seus propis fins fent oïdes sordes a les reclamacions de la majoria. És una majoria qualificada que probablement superi el 70%, que no està ni amb la deriva sobiranista d’uns ni amb la intransigència de l’Estat d’altres.
“Dialoguem, dialoguem”, és probable que fos el crit majoritari enfront del de “votem” o “independència” d’ara, també davant dels que intenten solucionar problemes polítics amb jutges i policia. Però segurament callin per por de la pressió dels intolerants, que com a Serrat, Marsé, Mendoza, Coscubiela i recentment Évole acaben considerant-los traïdors, còmplices, venuts que han d’abandonar la terra que els va veure néixer.
Igual que als alcaldes i regidors del PSC que han estat assetjats per cenyir-se a la legalitat. Tot resulta un despropòsit i els que reclamen democràcia i llibertat perquè els permetin votar amb les lleis que no dominen, acaben convertint-se en els majors detractors de les mateixes allà on tenen el poder.
Veient el programa de debat de dissabte a La Sexta sobre el problema català es va poder apreciar perfectament les tres maneres de situar-se davant d’aquest problema.
Els extrems: d’una banda, els radicals del PP i Ciutadans ancorats al poder de Madrid i la imposició de la llei actual. D’una altra, els radicals de la CUP i Junts pel Sí, que plantegen just el contrari, saltant-se a la torera les regles establertes. Entre tots dos un diàleg de sords inacceptable per a la ciutadania catalana.
Però afortunadament també es van sentir dues propostes sensates: Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, i Joan Coscubiela, diputat al Parlament per Catalunya Sí que es Pot. Enfront de les dues trinxeres i la incomunicació suïcida, la força de la raó. Propostes polítiques de diàleg, negociació i acord per evitar la confrontació entre dues meitats de la ciutadania catalana que provoquin una fallida durant molts anys.
Missatges en la mateixa línia de gent poc sospitosa de connivència amb els totalitaris com Jordi Évole, Serrat, Marsé, Mendoza o Pérez Royo. Que per adoptar aquesta equidistància tan necessària estan sent pressionats, insultats i amenaçats. Però aquesta vegada encoratjats pels que havien de donar exemple.
També en l’altre extrem s’ha de reconèixer la pressió intolerable que el govern de Rajoy exerceix sobre altres alcaldes que pretenen el contrari. Amb repressió, detencions i denúncies no se soluciona aquest problema polític.
Potser aquesta gent ens faci ser menys pessimistes de cara al que pugui passar a partir del 2 d’octubre. Potser que amb el que quedi del xoc es pugui construir una proposta viable i equilibrada, que probablement no satisfaci tothom, però que almenys apagui aquest foc perillós que amenaça amb arrasar el bosc.
Com en tots els conflictes– i ho sabem molt bé per aquí– estem obligats i entendre’ns, a dialogar, sobre acord. Respectant les regles de joc, la legalitat existent, que es pot explorar de manera flexible, que fins i tot probablement s’hagi de canviar però de manera ordenada i pactada.
Catalunya, la seva ciutadania ha de poder votar, exercir el seu dret a decidir? I tant que sí, perquè aquesta és una demanda molt majoritària. Però el proper referèndum que es plantegi ha de ser legal i acordat. Amb urnes, cens, campanya del sí i del no, deixant clares les conseqüències de cada vot, llocs on votar, paperetes oficials, junta electoral, taules constituïdes i verificació internacional.
Esperem que després de l’huracà es restableixi la normalitat amb els menors danys possibles. Dialoguem? Evidentment.


lectures 553 lectures      comentaris Un comentari

publicitat

comentaris
comentari
1 - Oriol Fort
Mollet del Vallès
29 de setembre de 2017, 11.23 h

Partidari dels drets, del Dret i del diàleg, estic plenament d'acord amb aquest article. Sempre hi podria haver matisos, però ara són secundaris.

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
José LuisÚriz logo rss Madrileny de naixement i navarrès d’adopció, va estar residint a Sant Fost. Va estudiar diversos cursos d’Econòmiques, Físiques i Telecomunicacions. Afiliat des de l’any 1969 al PCE i a CCOO, al 1990 es va allistar al PSOE on ha estat parlamentari a Navarra durant dues legislatures i regidor de l’Ajuntament navarrès de Villava fins l’any 2011, d’on va decidir marxar després de ser expulsat del partit.


arxiu


altres blogs


logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo