• imatge Carnisseria Altayó-Ripoll
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 52-53 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 49 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Can Capeta
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 43 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Claverol
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 19 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Xarcuteria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 7 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Congelats Bajo Cero
    Mollet del Vallès, Avinguda Llibertat, 14 (Mercat Municipal, parada 8 a 11)
  • imatge Menuts A. Mota
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parades 5-6 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Renova Interiors
    Mollet del Vallès, Via Ronda, 75
  • imatge Escola bressol Gegants
    Mollet del Vallès, Feliu Tura, 28

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dissabte, 20 de gener de 2018 06:19 h

JoanSanjuan


Dimarts, 28.11.2017. 19:42 h

Marroc sense intermediaris

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Acompanyat per una persona que ha fet llargues estades al Marroc i es desempallega prou bé parlant l’àrab hem passat 8 dies visitant les ciutats i els voltants de Fes i Meknès. Un viatge frapat pels esdeveniments d’octubre a Catalunya que ens emportem i retornarem dins les nostres motxilles.

17 d’octubre de 2017

Volem de Barcelona a Fes. Negociem un taxi que ens porta de l’aeroport de Fes a Sefrou (Catarata en francès) coneguda com la ciutat de les cireres (Alkaraz). Els qui duen el cognom d’Alcaraz ja saben d’on ve i que vol dir.

Per Internet haviem emparaulat de passar la primera nit al Marroc en una casa per 9,00 €. El preu no era presagi del que nosaltres entenem per confort, però es tractava de compartir com viu una familia marroquina (parella i 4 fills) que lloga casa seva a uns forasters.

18 d’octubre

Visita a Sefrou, que efectivament té una catarata; una serie de monuments i cartells ens recorden que estem a la ciutat de les cireres.

Observem que el cartell que anuncia la Casa de la Vila de Sefrou està escrit en tres idiomes: àrab, berber o tamazight i francès; els tres amb abecedaris diferents. El berber és  un idioma originaria del nord d'Africa i està estès per tot el Marroc, fonamentalment en tres dialectes que dificilment s’entenen entre ells. Hi ha molts berbers que no coneixen l’àrab, i encara hi ha més parlants àrabs que no coneixen el berber.

Amb les successives invasions els àrab van anar imposant la seva llengua, que actualment és la oficial del país. L’àrab que vulgarment es parla és força diferent de l’àrab culte que s’ensenya a les escoles, de tal manera que un pare que parla l’àrab pot arribar a no entendre l’àrab que el seu fill estudia.

Davant d’aquest garbuig, els francesos, durant el seu domini al Marroc, tiraren pel dret i decidiren imposar el francés com a idioma oficial, una mena de bàlsam aglutinador, sobre tot entre les capes mitges i altes.

Entrem a Fes al Bali (la Medina o ciutat vella) per la célebre porta de Bab de Boujloud.

No hi ha res més fàcil al Marroc que comunicar amb la gent, sempre disposada a portar-vos fins a una antiga casa senyorial dins la Medina per passar la nit, disposada a vendre el que sigui i acompanyar-vos allà on sigui. El primer que us preguntaran és d’on sou, la nostra resposta era: “catalaní”. I resulta que tothom ja sap que és un “catalaní”, i allò que està susceint a Catalunya. Si abans Catalunya no existia i les referències eren Barcelona, el Barça i el crack futbolistic del moment, avui ha canviat. L’interés pel tema és evident, les seves televisions en parlen sovint, però vam observar que hi havia un interés lligat a la propia realitat marroquina. No feia gaire que unes manifestacions al nord del país havien acabat amb morts. Alguns ens confessaven la seva condició de berbers i els era fàcil establir comparacions.

Ens acostem a la plaça, font i mezquita de Nejjerin. Una de les mesquites més prestigioses de tot l’islam. L’interior de les mesquites està reservat als fidels. Els no musulmans, malauradament, no podem contemplar els tresors artístics que moltes d’elles amagen. Us imagineu que a casa nostra els turistes no puguessin gaudir de les nostres catedrals i monestirs? Embadalits, observem els trencalls de ceràmica que adornen les parets de la font i l’entrada de la mesquita de Nejjerin.

19 d’octubre

Segon dia a Fes. Visita a la Madrassa Bounania, considerada la primera universitat que va existir al Magreb. Caminem erràtics per la Medina, que el meu acompanyant considera que ha perdut molt del seu caràcter artesà; arà és un mercat, abans es produia quasi tot el que s’oferia. I més que es perderà penso jo. Visitem la ciutat nova, res que cridi la nostra atenció.

20 d’octubre

Des de Fes anem a pendre uns banys d’agua sulfurosa al balneari de Moulay Yaacoub. Després, partirem cap a Moulay Driss, una petita ciutat famosa per la tomba i mesquita d’un sant de l’islam molt venerat, el moulay Driss, que dona nom a la ciutat. En ella dormirem els darrers 4 dies d’estada al Marroc, ja que l’hem escollit com a centre logístic per visitar les ruines romanes de Volúbilis i la ciutat imperial de Meknès.

El primer que fem a Moulay Driss, després de trobar hotel, és cercar un ciber per poder seguir els diaris digitals catalans. Naveguen amb els ordinadors i mòbils que abandonem a les deixalleries, circulen amb grans taxis extrets dels nostres desguaços, vesteixen les nostres robes usades, utilitzen els televisors que considerem obsolets, és així com el tercer món pot accedir a les noves tecnologies.

21 d’octubre

Visita a les ruines romanes de Volúbilis. Impressionant el que va construir l’imperi romà per aquestes terres.

22 d’octubre

Un pagés de la muntanya que ha baixat al mercat a vendre i comprar xais ens acompanya a visitar un poblat. Allà topem amb un home que esta fent llenya i desseguida flueix la conversa. Quan pregunta d’on som, la resposta és sempre la mateixa: “catalaní”. En francés respon: “Catalunya és un exemple pel món. El que feu és nou i important. Esteu lluitant de manera diferent i intel·ligent per la llibertat dels pobles. El que feu tindrà repercusions a Europa, a tot el món i també al Marroc”. Les seves paraules, que ens vàren emocionar profundament, expressaven també les dificultats que hi posaran els qui voldran que l’exemple no s’escampi.

23 d’octubre

Visitem la Medina i la Madrassa de Meknès. Els palaus imperials es troben tancats per obres que financia la Comunitat Europea; peatge a pagar pel control de l’emigració que fan les autoritats marroquines.

24 d’octubre

Darrer dia a Moulay Driss i al Marroc. Agafem l’autobus a Meknès i el tren fins a Fes, on esperarem l’hora d’anar a l’areoport.

Permeteu-me que acabi el relat contradient les paraules d’un ministre espanyol: no és viatjant que la independència es cura.

https://www.facebook.com/joan.sanjuanesquirol?hc_ref=ARQzLBrGM4kC3nz50ixrYF6LyEdCNKOBaG-wLcuLmMjqqUCLtjD3H7QTEU6iqqeaYck


lectures 815 lectures      comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
JoanSanjuan logo rss Veí de Santa Maria de Martorelles, enginyer tècnic industrial, escriptor i historiador. Fou alcalde de Martorelles entre 1979 i 1988. 


arxiu


altres blogs


logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo