• imatge Carnisseria Altayó-Ripoll
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 52-53 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 49 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Can Capeta
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 43 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Claverol
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 19 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Xarcuteria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 7 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Congelats Bajo Cero
    Mollet del Vallès, Avinguda Llibertat, 14 (Mercat Municipal, parada 8 a 11)
  • imatge Menuts A. Mota
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parades 5-6 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Renova Interiors
    Mollet del Vallès, Via Ronda, 75
  • imatge Escola bressol Gegants
    Mollet del Vallès, Feliu Tura, 28

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dijous, 21 de setembre de 2017 12:15 h

JoanSanjuan


Dissabte, 9.9.2017. 21:44 h

Carrencà a prova de Fahrenheit 451 (2)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant

Fahrenheit 451 són els graus en que el paper s'encén i crema. La novel·la de Ray Bradbury parla d'un Estat on la tècnica del foc es posa al servei de l'extinció del llibre. Destruir biblioteques, cremar llibres, prohibir-ne la seva publicació o mutilar-ne el contingut a través de la censura, perseguir els autors i lectors, ha estat una constant a través de la història de la humanitat.

Fa uns mesos vaig publicar en aquest mateix mitja de comunicació un article titulat CARRENCÀ A PROVA DE FAHRENHEIT 451. En resumeixo el contingut per completar-lo amb nous esdeveniments transcendentals que, malgrat m'hagin estat revelats com a secretíssims, vull quedin escrits per a la posteritat.

Deia aleshores que l'ajuntament de Martorelles, després del vist i plau de la població a través d'un referèndum, va vendre l'emblemàtica masia de Carrencà al meu amic Marc Palmés, que amb les escriptures de propietat encara calentes em convidà a veure la masia. M'explicà que el seu origen està documentat a partir de l'inici de la Reconquesta, segle X, però el seu origen real pot ser perfectament de l'època romana. Em parlà de l'existència de dos llargs túnels que comunicaven Carrencà amb els castells medievals de Sant Miquel i de Castell Ruf. Jo sabia que ens trobàvem en una zona de vi, denominació d'origen Alella, i vaig pensar que el meu amic volia utilitzar aquells túnels com a cava. Finalment m' explicà el motiu de la compra.

– El llibre, sobretot en català, està en perill i vull aprofitar els túnels per protegir-lo. El meu amic s'avançava a les premonicions d'un llibre que l'havia colpit "Fahrenheit 451". Ja no caldrien persones que memoritzessin llibres sencers per preservar-ne el contingut per a les futures generacions. Marc Palmés confiava més en el mètode de les piràmides egípcies, que 4 mil anys després ens retornaren intactes les mòmies, els objectes i els jeroglífics guardats en cambres secretes de difícil accés. No em vaig atrevir a dir-li que aquesta vegada havia creuat la ratlla vermella de les seves prou conegudes excentricitats.

Dies després els diaris començaven a bullir amb la cadena humana de l'11 de Setembre. Els ànims ja venien escalfats per l'anomenada Llei Wert, un atac contundent a la llengua catalana, com ho era la nova llei del govern d'Aragó que batejava el català de la Franja com el LAPAO. A Mallorca la majoria de col·legis i instituts estaven en vaga perquè el govern balear volia reduir les classes de català. Feia temps que havien estat interrompudes les emissions de TV3 al País Valencia, i va ser un dia tristíssim per a mi quan van emmudir les emissions de Catalunya Ràdio. Però el terrabastall fort va ser el tancament de Canal Nou. El valencians ja no podien veure la televisió en la seva llengua, mentre el nombre d'alumnes que podien seguir l'ensenyament en valencià s'anava restringint. A Catalunya les coses no anaven millor amb les sentencies judicials que pretenien desbaratar la immersió lingüística.

Vaig trucar al Marc, sentia una certa presa de parlar amb ell. Vaig preguntar-li pel seu projecte.

– Va endavant. Un equip de confiança ja hi està treballant. No podem córrer, però, ja saps que assegurar la privadesa i el secret és fonamenta.

Vaig quedar en pau amb mi mateix en acabar de dir-li que podia comptar amb la meva biblioteca per preservar-la en el seu amagatall de Carrencà.

Els esdeveniments volen i no vaig tornar a veure el meu amic ni a pensar en el tema. Vaig deduir que era un projecte que, com tants d'altres, és fan i es desfan. Però, vet aquí, que, no fa gaire, rebo una trucada seva per convidar-me a pujar a la masia. El pretext, com sempre, quan es tracta d'en Marc Palmés: un assumpte de la màxima transcendència i, per descomptat, secret.

— Darrerament estant passant coses molt gruixudes en el nostre país. Ja veus que el govern de l'Estat no ens deixa fer el Referèndum i ens amenaça per tot arreu. S'ha vist que l'Autonomia era un miratge i que a l'hora de la veritat no podem fer res, decidir res ni gastar res que ells no vulguin.

— Si, però el projecte de salvar els llibres?

— Va endavant, ja ho veuràs. Ara t'haig de demanar un altre favor, anem al túnel i sabràs de què es tracta.

El meu amic i jo pugem en una mena de cotxe de ralli elèctric i ens endinsem per un dels túnels. A banda i banda prestatgeries i més prestatgeries de libres i muntanyes de caixes amb llibres per classificar. Quan portem recorreguts uns dos quilòmetres, el meu amic atura el vehicle i encén les llums llargues i les suplementàries. Oh, Déu meu! Davant nostre apareix el secret més ven guardat i mes buscat.

— Aquí tens: les 6 mil urnes de metacrilat i milers de paperetes.

— Ets boig! I per què m'ho ensenyes a mi?

— Elemental. Perquè tens una empresa de repartiment de missatgeria.


lectures 293 lectures      comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
JoanSanjuan logo rss Veí de Santa Maria de Martorelles, enginyer tècnic industrial, escriptor i historiador. Fou alcalde de Martorelles entre 1979 i 1988. 


arxiu


altres blogs


logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo