• imatge Carnisseria Altayó-Ripoll
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 52-53 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 49 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Can Capeta
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 43 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Claverol
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 19 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Xarcuteria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 7 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Congelats Bajo Cero
    Mollet del Vallès, Avinguda Llibertat, 14 (Mercat Municipal, parada 8 a 11)
  • imatge Menuts A. Mota
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parades 5-6 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Renova Interiors
    Mollet del Vallès, Via Ronda, 75
  • imatge Escola bressol Gegants
    Mollet del Vallès, Feliu Tura, 28

Diari de Mollet i Baix Vallès

Dissabte, 20 de gener de 2018 06:17 h

JoanSanjuan


Dijous, 23.3.2017. 13:15 h

Té 97 anys, condueix i viu sol en un 4at sense ascensor

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Documents
Vaig conèixer el Sr. Joan Bartres dinant al restaurant. Quan em va donar les dades del títol, de seguida vaig demanar-li una entrevista pel Contrapunt. Vàrem cercar un racó tranquil i iniciàrem la conversa. Per mostrar-me que no mentia va ensenyar-me el DNI i allò que més m'havia cridat l'atenció: el carnet de conduir.

— Aquest és el vell. Fa poc que he passat la revisió i me l'han allargat un any més. Em van demanar que conduís pel poble i no de nit, cosa que faig, però em van dir que si me'l renovaven era perquè estava bé. Tinc un Hunday que me'l vaig comprar nou quan tenia 60 anys i ha fet 52 mil Km.

Puc assegurar que hi sent perfectament, que el vaig veure llegir la lletra menuda del televisor del restaurant penjat a la paret, que té el cap clar i bona memòria. Segur que per impressionar-me, va treure's  de la butxaca un Samsung Galaxy i m'ensenyà el whassp i un seguit de fotografies  del seu 97 aniversari.

El Sr. Joan va néixer el 1920, 3 anys abans de la dictadura de Primo de Rivera, a  la masia de Cal Vigatà, a Cabrera de Mar, que aleshores, m'explica, n'hi deien Cabrera de Mataró. Quan va entrar la República tenia 11 anys. Participà en la guerra civil amb la quinta del biberó i l'enviaren al front de l'Ebre. Després de la guerra, 4 anys de servei militar a Palència. En total, 7 anys que van marcar la seva futura vida professional, ja que de xofer del tinent coronel de la fàbrica d'armes de Palència va passar a conduir els cotxes oficials de la Diputació de Barcelona fins a la jubilació.

Intento relacionar els gens familiars amb la seva longevitat.

— A casa érem 4 germans, dos nois i dues noies.  La mare va morir als 60 anys d'un infart i el pare als 75.

— No comencem bé.

— És que l'alimentació i exercici hi fan molt; no engreixar-se, no fumar. Fins els 50 anys fumava puros, però no m'empassava el fum, i com no estava drogat per la nicotina em va ser molt fàcil de deixar-ho. Tampoc  s'ha de veure massa. Una copa de vi a les menjades no fa mal.

El meu germà gran, l'hereu, es va matar als 80 anys en caure quan es dutxava. La banyera és molt perillosa, jo ja me l'he canviat. Si no hagués estat per l'accident el meu germà hagués viscut més anys. La germana gran va morir als 90 anys i la germana petita en té 95.

PER ARRIBAR ALS 97 ANYS CAL TENIR GENÈTICA, SORT I VOLER-HO

La conclusió és que la genètica, salvats els imprevistos i les males praxis, funciona. Però hi ha d'altres aspectes que poden ajudar a envellir.

— Jo soc de tarannà alegre, però m'enfado sovint, i em va bé perquè descarrego, això sí, no ho guardo en el cor, perquè me'l perjudicaria. M'agrada divertir-me sense fer mal a ningú. Si fas mal a algú és com si te'l fessis a tu mateix.

El meu vici de jove ha estat la bicicleta. Quan amb els amics passàvem per Sant Pol preguntàvem quina hora era i ens responien: "l'hora de passar els cabrons". L'any 1941 vaig corre la volta a Catalunya, no la vaig poder acabar perquè m'ho havia de pagar tot i no tenia prou diners. Se'm va trencar la bicicleta quan faltaven dues etapes. No et donaven res, només alguna píndola per córrer més, però no en vaig voler mai cap de píndola.

Pregunto por la família.

— Em vaig casar ja gran, això que a la meva dona la vaig conèixer quan érem adolescents, però entre mig hi va haver la guerra i després un servei militar de 4 anys. Fa 18 anys vaig enviudar, tinc un fill i una filla amb els quals em veig menys sovint del que jo voldria.

Pregunto com ho porta això de viure en un 4at pis sense ascensor.

Quan tenia 70 anys pujava els esglaons de dos en dos. Després vaig intentar que entre tots els veïns poséssim l'ascensor però no es va arribar a fer, això que jo estava disposat a pagar el 20 per cent del cost. Finalment, amb l'assessorament d'un veí bomber, hem posat una cadira enganxada a la barana amb motor i una cadena que va prou bé.

Dino bastant fora de casa, però també em faig menjar. Molt de bullit, lluç amb una patateta i seva, que és molt sa. També em faig peus de porc a la planxa. Per sopar sempre menjo el mateix: pa amb tomàquet amb pernil i un got de llet. Acostumo anar a comprar tres cops per setmana. La verdura m'agrada veure-la però no me la menjo.

— ¿No feu medecina preventiva, anàlisis, control de la pròstata, de la pressió, del sucre...?

— Estic operat de la pròstata i d'una hernia. Prenc una pastilla per evitar la sang espessa, una altra pel formigueig a les cames i una tercera per dormir. Em poso nerviós i em costa dormir, per això no faig mai la becaina. La pressió, el sucre i el colesterol sembla que estan bé. Fa més d'un any que no m'he fet cap anàlisi i això no està bé. Aquesta setmana anem a veure La Cubana i després aniré al metge.

COM SOBREVIURE AMB LA GENÈTICA A FAVOR

Després d'escoltar-lo arribo a la conclusió que tinc al meu davant un home que ha estat capaç de sobreviure, i no únicament pels favors de la genètica.

— Al front vaig dir que sabia conduir. Amb el camió fèiem serveis de suport i no vaig anar a primera línia. Al final em varen donar unes cartutxeres i un fusell , recordo que a la trinxera un tinent em va dir que tragués el cap i disparés, o sinó ens fregirien a tots, ell ho va fer i va morir d'un tret al cap al meu costat. Després d'allò vaig llençar les cartutxeres i amb el fusell me'n vaig anar cap a  casa. Pel camí em van parar i preguntar on anava. Vaig contestar que havia perdut la meva unitat.  Em van carregar en un camió i em van tornar al front. Vaig tornar a marxar i aquesta vegada si que vaig arribar a casa.

Acabada la guerra vaig passar els 4 anys de la mili a Palència, com a xofer del director de la fàbrica d'armes. Tres vegades vaig fer el recorregut d'anada i tornada de Palència a  Cabrera amb bicicleta. En un dels permisos vaig portar la novia a Palència, però la vaig amagar perquè jo anava als balls,  tenia moltes amigues i no volia que em veiessin amb la novia. Acabat el servei militar ens vàrem casar i vaig passar a ser xofer oficial de la Diputació de Barcelona fins que em vaig jubilar.

RESPOSTES A LES GRANS VERITATS DE LA VIDA

Quan pregunto per qüestions que considera transcendents, abans de respondre'm vol saber també la meva opinió. Té com una necessitat de pactar les respostes i evitar confrontacions.

Confessa  que fa tots els viatges de l'Imserso que pot, que està abonat a Movistar televisió per veure els partits dels Barça i que surt a comprar i a passejar amb la colla. Dona la sensació que  vol ser agradable i que sap ser discret sense passar desapercebut.

— Aneu a missa? — I vos? —No

— Doncs jo tampoc, però soc molt amic del capellà.

— La mor us fa por?

 — No em fa por, però la temo. La dona em va dir que no volia patir, i no va patir pobreta.

— No esteu cansat de viure?

— Què coi! Si et canses de viure et mores. La vida i la mort són les veritats més grans que hi ha. Després, bona nit i tapat.

— Creieu amb l'amistat?

—Tinc amics i amigues, però atenció amb els amics. Els amics es coneixen i no es coneixen,hi ha de tot en aquest món. Amics sí, però sabent que no et post refiar ni de la roba que portes...

Quan li pregunto que pensa de la família, em respon amb una gran rialla que si vull que em digui la veritat. Ho deixem estar.

Pregunto per la política. — Una merda!  I també ho deixem estar.
lectures 1420 lectures      comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
JoanSanjuan logo rss Veí de Santa Maria de Martorelles, enginyer tècnic industrial, escriptor i historiador. Fou alcalde de Martorelles entre 1979 i 1988. 


arxiu


altres blogs


logo
una empresa del grup
logo


diari digital associat a
acpg
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.
  • amb el suport de
logo

logo

logo