Divendres, 27.7.2012. 06:55 h

Retorn

( 1 vot )

carregant

Aquest cap de setmana molta gent començarà les vacances d’estiu. I molts agafaran el cotxe i, tal com han fet des de fa dècades, viatjaran cap als seus llocs d’origen, cap als pobles on van néixer ells o els seus pares, escampats arreu de la geografia espanyola. Aquesta emigració de la qual descendeix prop del 50% de la població catalana, no ha estat envoltada de l’èpica que, paradoxalment, sí ha merescut altres fenòmens migratoris més recents. Però el fet és que moltes poblacions de Catalunya no serien el que són sense el cabal humà vingut d’Andalusia, de l’Aragó, de Galícia, d’Extremadura, de Múrcia, de Castella… En algunes localitats del Baix Vallès com, per exemple, Mollet, Martorelles o Sant Fost, s’hi van concentrar als anys 50, 60 i 70 grups importants d’emigrants que procedien dels mateixos llocs. Em vénen a la memòria, per exemple, noms com Humilladero (Màlaga) o La Puebla de Valverde i El Castellar (ambdós a Terol). Gràcies a les similituds culturals i lingüístiques, la integració d’aquesta emigració no va ser gens problemàtica, especialment als pobles petits. Això sí, quan arribava el mes d’agost el retorn al poble per passar-hi les vacances es repetia gairebé de manera ritual. Recordo la petita epopeia que representava per a la meva família el viatge a Terol en una època en què ni les carreteres ni els vehicles oferien la seguretat que ofereixen ara. Una travessia de més de 400 quilòmetres, de sol a sol, amb un SEAT 600, primer, i amb un 124 després. Tota una aventura. I passar sobre el riu Ebre era un esdeveniment: el Besòs era poca cosa comparat amb aquell cabal enorme d’aigua. En els pròxims anys, segons estan anunciant, aquest viatge tindrà com a novetat passar d’un país a un altre. Una sensació ben estranya…