• imatge Renova Interiors
    Mollet del Vallès, Via Ronda, 75
  • imatge Carnisseria Altayó-Ripoll
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 52-53 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 49 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Can Capeta
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 43 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Xarcuteria Bordas
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 7 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Congelats Bajo Cero
    Mollet del Vallès, Avinguda Llibertat, 14 (Mercat Municipal, parada 8 a 11)
  • imatge Menuts A. Mota
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parades 5-6 (Avinguda Llibertat, 14)
  • imatge Carnisseria Claverol
    Mollet del Vallès, Mercat Municipal, parada 19 (Avinguda Llibertat, 14)

Dimarts, 21 de maig de 2013 14:41 h

Ferran Pérez


Divendres, 27.7.2012. 06:55 h

Retorn

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Aquest cap de setmana molta gent començarà les vacances d’estiu. I molts agafaran el cotxe i, tal com han fet des de fa dècades, viatjaran cap als seus llocs d’origen, cap als pobles on van néixer ells o els seus pares, escampats arreu de la geografia espanyola. Aquesta emigració de la qual descendeix prop del 50% de la població catalana, no ha estat envoltada de l’èpica que, paradoxalment, sí ha merescut altres fenòmens migratoris més recents. Però el fet és que moltes poblacions de Catalunya no serien el que són sense el cabal humà vingut d’Andalusia, de l’Aragó, de Galícia, d’Extremadura, de Múrcia, de Castella… En algunes localitats del Baix Vallès com, per exemple, Mollet, Martorelles o Sant Fost, s’hi van concentrar als anys 50, 60 i 70 grups importants d’emigrants que procedien dels mateixos llocs. Em vénen a la memòria, per exemple, noms com Humilladero (Màlaga) o La Puebla de Valverde i El Castellar (ambdós a Terol). Gràcies a les similituds culturals i lingüístiques, la integració d’aquesta emigració no va ser gens problemàtica, especialment als pobles petits. Això sí, quan arribava el mes d’agost el retorn al poble per passar-hi les vacances es repetia gairebé de manera ritual. Recordo la petita epopeia que representava per a la meva família el viatge a Terol en una època en què ni les carreteres ni els vehicles oferien la seguretat que ofereixen ara. Una travessia de més de 400 quilòmetres, de sol a sol, amb un SEAT 600, primer, i amb un 124 després. Tota una aventura. I passar sobre el riu Ebre era un esdeveniment: el Besòs era poca cosa comparat amb aquell cabal enorme d’aigua. En els pròxims anys, segons estan anunciant, aquest viatge tindrà com a novetat passar d’un país a un altre. Una sensació ben estranya…
lectures 370 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
Ferran Pérez logo rss Llicenciat en Filologia Catalana i Postgrau de Traducció literària. Treballo com a editor a Edebé. He estat professor de Llengua i Literatura Catalanes. Sóc president del Centre d'Estudis Santfostencs "Amics de Cabanyes" i dirigeixo la revista "Campsentelles" amb el meu germà Xavier. He publicat diversos llibres i articles d'història local. L'any 1994 vaig guanyar la 1a Beca Vicenç Plantada amb el treball "Obres completes de Vicenç Plantada".


arxiu


altres blogs


logo

  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital contrapunt.cat.