Divendres, 11.5.2012. 06:23 h
Abans de l’eclosió de les xarxes socials, no m’hauria assabentat que dos anglesos es van llevar a Austràlia amb ressaca i amb un pingüí a l’habitació sense recordar com s’ho havien manegat la nit anterior. Tampoc s’hauria deixat constància de l’intent de neteja del conseller Puig l’any passat contra els indignats a Plaça Catalunya, ni sabríem que Islàndia està sortint de la crisi passant-se per l’arc de triomf les retallades, ni hauria reeixit una campanya com la de #novullpagar.
Divendres, 13.4.2012. 06:53 h
Com deia el personatge interpretat per Malkovich a Les amistats perilloses, no puc evitar-ho. Quan he llegit l’escrit titulat Prou! de l’alcalde de Mollet publicat fa dues setmanes, no he pogut evitar imaginar-me’l com la Gallineta d’en Lluís Llach que es feia venir un dramàtic restrenyiment i que escatainava que no posaria més ous, mirant tràgicament al cel, en un gest d’igual profunditat èpica que el jurament de no passar més gana de la senyoreta O’Hara d’Allò que el vent s’endugué.
Divendres, 16.3.2012. 06:28 h
Al final l’Ajuntament de Mollet ha acabat deposant la seva actitud i, en un gest que l’honra, ha enretirat totes les sancions imposades a persones vinculades al 15M. Fa tres mesos, mitjançant aquesta columna, vaig suggerir fonamentadament aquesta rectificació amb l’esperança que el govern local estigués realment a l’altura de les circumstàncies. Sembla ser que s’ha imposat el sentit comú.
Aquest sentit comú també s’ha al·legat per a defensar el pacte de govern a Mollet que incorpora el partit que governa la Generalitat.
Divendres, 17.2.2012. 06:27 h
Aristòtil ja pintava l’antiga Atenes com un camp de batalla per on pasturava el caos abans de les reformes de Soló. El deute, derivat de préstecs i arrendaments, feia estralls entre els més desafavorits i acabava sent el mecanisme pel qual tot un sector de la població queia en l’esclavatge i la despossessió de drets.
La reforma laboral a l’Estat espanyol és un fantasmagòric reflex de les mesures d’austeritat que s’han aprovat a Grècia i que evoquen temps foscos. Es pretén reactivar l’ocupació, com a esperó de l’economia, mitjançant retallades a la despesa relativa a la mà d’obra, dit d’una altra manera, el cost d’uns drets laborals que el poder econòmic no vol assumir.
Divendres, 20.1.2012. 13:22 h
M'agafa cert vertigen recordar els lliuraments de les meves primeres col·laboracions en suport disquet a un incipient diari CONTRAPUNT, el 2002, editat en blanc i negre i d’abast municipal. Des de llavors, hem aixecat nous equipaments; hem vist caure governs i l’empoltroniment de nous líders; hem viscut trasbalsos meteorològics singulars; hem donat treva a Gallecs i hem escanyat el Besòs; hem rebut nous trens i hem acomiadat persones estimades; hem assistit al naixement de nous projectes associatius i hem patit el declivi d’altres, hem abaixat persianes conegudes; hem sortit al carrer a denunciar escàndols, hem espremut no-sé-quantes festes majors.
50 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
Actualitat
Opinió