Divendres, 11.5.2012. 06:28 h
A partir de les decisions polítiques preses en els darrers mesos, tant pel Govern de Catalunya com de l’Estat, tenim la certesa que hi ha una amenaça real sobre l’educació i la sanitat, els dos pilars de l’estat de benestar que amb tant d’esforç hem construït entre tots. Els retrocessos lligats a la supressió de la sisena hora als centres de titularitat pública, l’estat de paràlisi del desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya, la falta d’ambició respecte a les obres i infraestructures imprescindibles, la insensibilitat respecte a l’impacte social en l’endarreriment de beques i ajudes, el menysteniment de la col·laboració interinstitucional amb els ajuntaments a través dels Plans d’Entorn o les Oficines Municipals d’Escolarització, estan portant el sistema educatiu a una situació molt complicada.
Divendres, 11.5.2012. 06:23 h
Abans de l’eclosió de les xarxes socials, no m’hauria assabentat que dos anglesos es van llevar a Austràlia amb ressaca i amb un pingüí a l’habitació sense recordar com s’ho havien manegat la nit anterior. Tampoc s’hauria deixat constància de l’intent de neteja del conseller Puig l’any passat contra els indignats a Plaça Catalunya, ni sabríem que Islàndia està sortint de la crisi passant-se per l’arc de triomf les retallades, ni hauria reeixit una campanya com la de #novullpagar.
actiu ahir a les 18.24h
M'agradaria recordar com de fràgils són els infants que viuen la guerra i la postguerra amb dictadures ferotges com la nostra i el record permanent que arrosseguen durant tota la vida. No pots oblidar que al teu pare el van matar d'un tret en nom de la justícia ni tampoc el via crucis que van passar els nostres pares en els camps de concentració nazi .
Avui molts nens i nenes queden en aquesta situació en països molt pitjors que els nostres. Perdoneu que personalitzi però vull donar les gràcies a la família del meu pare pel seu acolliment durant la meva infància.
Divendres, 4.5.2012. 06:50 h
Hem sabut que la Mancomunitat del Galzeran, formada des de 2009 per Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles, veurà ampliat els seus membres amb l'ingrés dels ajuntaments de la Llagosta i Montornès del Vallès. Em sembla una bona notícia. Si aquests municipis volen entrar-hi és perquè creuen que aquest ens pot ser útil als ciutadans. Mancomunar-se, associar-se, en definitiva, unir-se per fer front a la delicada situació en què ens trobem, és una iniciativa intel·ligent, però no pas nova.
Alcalde de Martorelles entre 1979 i 1988
Dimarts, 1.5.2012. 11:58 h
Un vídeo de TV3 sobre l’origen de la sardana ha tingut un important ressò a la xarxa d’Internet. El vídeo mostra el sentit popular, festiu i reivindicatiu de la dansa que, en els seus orígens, trencava motlles i tenia un caràcter eminentment republicà.
Actualment és difícil que un passavolant, un desenganxat de les colles habituals i poc assajat, és a dir, la immensa majoria de la gent, pugui incorporar-se espontàniament a una rotllana. Et desencoratja la seriositat del marc.
Divendres, 27.4.2012. 06:32 h
Segons el diccionari, governar vol dir dirigir els afers d’un estat. Un sinònim llunyà podria ser manar, que al seu torn té com a sinònims: dictar, decretar, ordenar, imposar, establir, disposar. Ja ho veieu doncs, els nostres polítics ni tan sols s’han llegit el diccionari. Es diuen govern quan no tenen estat ni en tenen la més mínima intenció de reclamar-lo, només els interessa manar i mamar del que ragi de la mamella del poder. D’altra banda governar és quelcom més seriós que no el que estan fent els qui ens han manat fins ara.
Alcalde de Martorelles entre 1979 i 1988
Divendres, 20.4.2012. 17:32 h
¿Us en recordeu d’aquella concentració de Torrelodones passada per aigua, on Santiago Carrillo i la seva gent del PCE es presentaven al món amb una enorme bandera? No és que un sector de l’esquerra, entre ells el PSUC, hagués deixat d’estimar la bandera sota la qual van lluitar durant la Guerra Civil, o que, de cop i volta, haguessin deixat de ser republicans. Era el preu d’una legalització, la del partit comunista. Pel PSOE, el canvi de bandera i de règim no va ser tan ostentós, perquè no ho necessitava, havia estat homologat pels socialdemòcrates de Willy Brand, però a efectes pràctics va ser el mateix: l'esquerra s'ho va empassar, i molts dels qui havien viscut com amics i familiars havien mort defensant la senyera, la tricolor i la República, aquell dia de claudicacions, van plorar amargament.
Divendres, 20.4.2012. 09:40 h
S’estan fent proves d’èxit escolar a l’alumnat de les escoles de Catalunya i els resultats són molt decebedors. Més de la meitat dels escolars de l’ESO no superen les proves de competències bàsiques esperades per a la seva edat. Mentre els governs redueixen els pressupostos d’ensenyament i universitats,i remodelen a la baixa les dotacions de mestres i professors i de recursos educatius. Una contradicció per a un país que sense educació dels seus joves no té cap futur, perquè les empreses no trobaran persones formades adequadament per a les necessitats de feina, i els que surtin del sistema educatiu no trobaran feina.
Divendres, 20.4.2012. 06:08 h
El 16 de setembre de 1998, ETA declarava unilateralment una treva amb caràcter indefinit. Aquells 14 mesos van servir per realçar una nova figura de l’esquerra abertzale: Arnaldo Otegi. En una de les seves primeres entrevistes va dir “No m’importaria ser el Gerry Adams d’Euskadi. No sonava malament per a qui en llegir-lo recordàvem que havia estat un dels autors intel·lectuals del Pacte de Lizarra, i que, a més, com el líder irlandès, havia militat en banda armada, per la qual cosa algun ascendent podia tenir-hi.
Divendres, 13.4.2012. 06:53 h
Com deia el personatge interpretat per Malkovich a Les amistats perilloses, no puc evitar-ho. Quan he llegit l’escrit titulat Prou! de l’alcalde de Mollet publicat fa dues setmanes, no he pogut evitar imaginar-me’l com la Gallineta d’en Lluís Llach que es feia venir un dramàtic restrenyiment i que escatainava que no posaria més ous, mirant tràgicament al cel, en un gest d’igual profunditat èpica que el jurament de no passar més gana de la senyoreta O’Hara d’Allò que el vent s’endugué.
Renova Interiors
Xarcuteria Bordas
Congelats Bajo Cero
Un comentari
Envia l'article a un/a amic/ga
Actualitat
Opinió